Un amor inesperat

La Laura era una noia de 17 anys que estava fent 1r de Batxillerat a l’ institut IES Montilivi de Barcelona. Però des que va tenir un accident de moto que li va canviar la vida, perquè els alumnes de la seva classe no la tractaven com abans. Ningú parlava amb ella i ningú li feia cas, així que va decidir dir-li al seu pare que volia anar a viure amb la seva mare a Figueres. El seu pare, que es deia Toni, no entenia perquè se’n volia anar a Figueres així de sobte, ja que ell sempre li havia donat tot el que ella volia. La noia no volia explicar-li el que li havia passat amb els seus companys, ja que ni ella sabia per què es comportaven d’aquella manera amb ella i ho va deixar córrer. El seu pare li havia dit que primer havia de pensar-s’ho i parlar amb la seva mare.
Al dia següent al matí, a l'hora d'esmorzar, en Toni li va dir que havia parlat amb la seva mare i que ella estava d'acord en què se n’hi anés. La Laura estava molt contenta perquè ja no hauria de suportar més la ignorància dels seus companys. Però havia d’anar a classe abans d’anar-se’n cap a Figueres. Ella no volia anar-hi però ho havia de fer així que quan va arribar a classe no havia trobat res de diferent. Va fer classe amb normalitat i corrent i a última hora els va dir que s'aniria a viure amb la seva mare. Tothom es va sorprendre quan ella va dir que s'aniria, perquè al cap i a la fi sabien que era per culpa seva. Quant va sortir de classes els seus companys van anar a parlar amb ella i li van demanar perdó, que no era la seva intensió fer-la sentir malament. La Laura els va perdonar, es van abraçar i se’n va anar tota contenta. Quan va arribar a casa la seva mare l’estava esperant. Ella, en veure-la, la va anar a abraçar i li va dir que se’n volia anar al més aviat possible d'allà i així va ser: van baixar les maletes i se’n van anar cap a Figueres.
Pel camí la mare, que es deia Lourdes, li va dir que com era que volia anar a viure amb ella. La Laura no va contestar. La mare es va adonar que no volia parlar del tema i li va dir que ja l'havia matriculat en un institut de Figueres que es deia IES Olivar Gran. La Laura no va reaccionar com la mare s'havia pensat que reaccionaria. Ella li va dir si aquell institut quedava molt lluny de casa la mare i li va dir que no i que més endavant si volia anar-hi a peu ho podria fer, però que de moment no, perquè no coneixia bé la zona.
Al dia següent la Laura va anar al seu nou institut. Estava molt nerviosa i tenia por, perquè no volia que la tractessin com la tractaven els seus altres companys. En entrar a la seva nova classe es va sorprendre perquè no la van començar a criticar com feien els seus altres companys. Allà tothom la va tractar molt bé i tothom volia conèixer-la. Estava molt contenta de la seva rebuda en aquella nova classe, però havia un noi que li havia cridat l'atenció, encara que no va parlar amb ella.
Al venir la professora la Laura es va presentar i els seus companys també. Aquell noi que li va cridar l'atenció es deia Sergi. Quan va arribar a casa, la Laura no va deixar de pensar en ell i va començar a pensar que s'havia enamorat d'ell i que allò havia sigut un amor a primera vista, encara que ella sabia que mai podrien arribar a ser més que amics, o ni tan sols amic.
Però un dia ella va caure fent educació física i es va fer mal al peu i va ser ell que la va acompanyar i van estar parlant. Al dia següent ell no sabia com dir-li que volia sortir amb ella, així que a l'hora del pati se li va declarar i ella no sabia què contestar-li, encara que es moria de ganes d’estar amb ell. Així que li va dir que ho podrien intentar. Ell es va posar tan content perquè havia acceptat i ella també estava molt contenta perquè ell era el noi que li agradava des que va arribar a l’ institut Olivar Gran. Quan ho va dir als seus amics estaven molt contents per ell, perquè des que ella va arribar no parava de pensar en ella.

La Laura estava molt contenta per tot el que li estava passant. La vida li havia donat un gir cap a bé i se sentia més còmoda amb ella mateixa. La seva mare s’havia adonat del que li estava passant i va parlar amb ella i es va adonar que la Laura estava molt més contenta. Quan la Laura li va dir que tenia xicot la mare es va posar molt contenta i li va dir que li havia de presentar. Tant ella com la seva mare estaven molt contentes pel que havia passat.