Un dia de molta mala sort!

Somrius quan tot va malament?
L'Higini era un noi alt, molt guapo, amb els ulls verds i moreno. Un noi molt simpàtic, agradable i molt amigable. De vegades un xic boig, però quan havia de ser seriós, era el més seriós de tota la ciutat. De vegades era una miqueta patós, però deia que ja hi estava acostumat, fins que un dia la seva manera de pensar va canviar, va ser molt negativa.
Un divendres, a les 7:30 del matí, va sonar el despertador, que era l'alarma del mòbil. L'Higini, per començar el dia bé, va caure del llit, va anar cap al passadís i va trepitjar i patinar amb un pipí de gos. En aquell moment va saber que aquell dia li aniria tot malament. Es va començar a dutxar, sense ganes i adormit, perquè la nit anterior havia anat a dormir a les 3 de la matinada perquè es va quedar mirant una pel•lícula que li agradava molt.
Una vegada acabat, es va vestir i es va pentinar, va preparar la motxilla per anar a l'institut, i va marxar-hi.
Com cada dia va arribar cinc minuts tard. Li tocava ciències socials, una assignatura que diguéssim que no li agradava molt, a part que la professora era una persona freda, no tenia amics i no reia mai. En el fons era la que millor, o una de les millors professores i de les que li queia més bé. Després del pati, a l'hora d'educació física, van jugar a bàsquet i una pilota va anar-li a parar a sobre del cap. Es va quedar com 2 minuts que no sabia què fer. Van acabar les classes, ell va marxar caminant, ja que vivia a dos carrers de l'institut.
Aquell dia, els seus pares no eren a casa i havia de fer el dinar ell. Com que no tenia ganes de fer res va posar al microones una pizza, que per cert, se li va cremar.
Cap a les 3:30 li va passar una cosa molt greu, una cosa que crec jo que se'n recordarà sempre més: es va aixecar del sofà i va voler sortir del menjador. Quan va obrir la porta... ZAS! Es va donar un cop al front amb la cantonada de la porta i es va fer un tall i dos bonys. El front va començar a sagnar, es va marejar i quan se'n va adonar va anar corrent cap al lavabo a posar-se gel al front. Tot seguit havia d'anar a la perruqueria a tallar-se els cabells, i quan la perruquera el va veure, es va espantar del tall que tenia.
Amb tota la seva mala sort del món va marxar amb els amics. Bé, va marxar cap a casa d'un amic, però ell no perdia el somriure, tot i que li feia mal el tall.
Quan va arribar a casa del seu amic Bernat, allà hi havia en Josep, en Sergi, la Marga, la Clara i en Bernat, és clar. Quan els va explicar què li havia passat tots van riure, ell també, però com ja he dit, li feia mal. Quan feia una estona que era a casa d'en Bernat, de cop van trucar a la porta i ell va anar a obrir. Però quan tornava cap al menjador va entrebancar-se amb la bicicleta d'en Josep i va caure a terra. Es va fer mal als genolls. A les 6:30 havia d'anar a buscar a l'Eufrasi, i eren les 6:20; va marxar corrent, estava plovent i com no, va patinar. Per sort va arribar a l’hora.
Com que plovia molt, van decidir anar a casa de l'Eufrasi. Eren tots a l'ascensor, quan de cop... PAM! Van empentar a la Marga, va xocar amb l'Higini i ell va xocar amb el mirall de l'ascensor i es va donar un altre cop al front.
En aquell moment no sabia si plorar o riure i el que va fer va ser callar i aguantar-se. Tot va seguir igual. Van estar jugant a la play, mirant la televisió, fins que ell va anar cap a la cuina i se li va trencar un got. De veritat, que aquell dia no era el seu dia.
Cap a les 9 la seva mare el va venir a buscar per anar cap a casa, va sopar i abans de dormir va pensar amb tot el dia. Sabeu què va pensar? Que havia estat un dia molt dolent, però que no deixaria de somriure i que l'endemà seria un dia diferent. I vosaltres, què en penseu de tot això? Creieu que aguantaríeu tot un dia així? Com l'afrontaríeu?