Hellou des de la Polska....!!!

Em sembla q jo no ho he pillat gaire.... pro m'ha sorprès agradablement llegir un relat d'aquests, i més escrit per tu!

M'ha agradat!

I wenu, suposo q ja m'explicaràs.... !!!

Una abraçada molt gran des de la distància... Q tot i estar lluny no m'oblido de vosaltres... i q quan ens veiem, m'heu de ficar molt al dia eh??? Q jo no em vull quedar desplaçada!!!

... és preciós!!!

... i relacionat amb el q m'has de contar...??

és senzill, fàcil, tendre, i q descriu perfectament els teus pensaments i lo succeït.

A veure si parlem aviat eh? q ja em moro de ganes de saber.... ;)

Una abraçada des de l'altra banda del (petit) bassal!

....del qual ja toca despertar....

O m'equivoco?

Però gràcies a aquest "TU" aquest somni s'ha fet més agradable, fins al punt de no voler-ne despertar.

Me n'alegro que t'hagi agradat tan el somni.

Ens veiem aviat (espero!!! avióoooo no arribis tard!!! jeje)

"allunyar-me no m'ajuda,
evadir-me no serveix,
desaparèixer no és solució"

??¿¿¿¿

aixxxxxx :(

Que complicada que és la vida...

Bones vacances glory!!!! Mus veim el 10!!

Ei!!!
m'ha agradat molt!!!uoooo
Una història explicada així, ho trobo molt oríginal, super fàcil d'entendre, i q a cada punt et vas fent la idea de com va la cosa.
Aixxxx m'ha agradat!
Per cert, d'on l'has tret? És real?? O inventat?? uoooo (q xafardera q sóc! :P)
Fins demà!!!!!!

m'has copiat!! la noia nohosé et comenta.... i t'ha descobert! jejeje
És curiós... m'ha fet gràcia el relat. Com reflexiones sobre un canvi q dius q has fet.
Si vols q et digui la veritat.... a mi smpre m'ha agradat parlar amb tu, i crec q si tires un moc o stas borde, no passa res. Tothom pot tenir un mal dia, i sense cap problema dspres es demana disculpes, o no, i ja està.
Merixan, ets una persona tope fàcil de xerrar amb ella. Recordaré sempre la conversa q vam tenir tot el viatge de Hondarribia (diria q era aket poble) a Pamplona. Jo stava d mal humor pq les coses ja començaven a no funcionar gaire bé. I gràcies a aquell viatge xerran amb tu, em vaig ficar millor. (merciii ;) jeje)
I no ho sé... potser no és q t'estiguis fent gran, sinó q simplement no t trobaves bé amb tu mateixa i en sabies el perquè. Això passa sovint, i és perfecte que trobis el perquè i en decideixis fer un canvi. Poca gent ho aconsegueix fer això!
apa, deixo de fotre't el rollo i ja xerrarem!!!!
Que vagi molt bé!
Fins dma!!!!
ah! i enhorabona pel teu estreno!!! Hem d'enganxar a tots els topets!!! Jejeje ;) Espero el següent!!!

Ei Gemmeta!
escrit la nit en q t vas quedar mirant la tele fins les tantes oi?
Aquest poema m'ha agradat molt, i m'hi he sentit identificada... Són mils els cops, que durant tota la vida, he intentat trobar-me amb la mirada d'algú que no buscava pas la meva. Algú per qui finalment he deixat de lluitar, i intentant oblidar.
Mira, et faré un regalet ;) És una frase que me mare em va "regalar" per nadal:
N'HI HA PROU AMB UN SOMRIURE PERQUÈ EL DIA MÉS TRIST SIGUI MILLOR
Ja sé que no té molt a veure amb el relat, però quan la vaig llegir em va agradar molt, i suposo que si no l'has sentit mai, t'agradarà a tu també.
Apa doncs, mus veim pels passills!

"Tan fàcil com seria oblidar-te
i deixar de patir"
Vols dir....? vols dir que la paraula és oblidar? o guardar en un raconet del cor?
Tu mateixa em dius molts cops que si el cor no vol, tu no hi pots fer res. Tu no li pots manar que se n'oblidi. El que jo penso, és que es pot guardar en una petita capseta, i que mica a mica, canviarà la manera de veure les coses.

"Tan còmode com seria no pensar-hi
i viure la vida com si res"
altre cop... i el cor què hi diu???

"No hi ha res més llarg
que un dia sense veure't"
no saps els cops que he arribat a pensar això....

"No hi ha res més complicat
que treure't del cap i del cor"
vaja... impossible!!!

VIU CADA MOMENT, DONCS CADA UN ÉS UNIC, PRECIÓS, I NO ES REPETIRÀ

aprofita cada somriure, cada paraula, cada mirada, cada instant compartit. Això és el que perdurarà per sempre dins nostre, i ningú ho pot canviar.
No s'hi val a resignars-hi, simplement és veure la part bona de les coses. No hi pot haver res més? Doncs quin remei, viu cada moment. Si et pares a pensar el que podria haver estat si... perds temps desaprofitant el present.

Wenu, no et foto més rollo... ja saps lo que en penso jo de tot plegat.

Només dir-te que el tros de relat que havia llegit em va agradar molt el primer cop, i que el trobo encertadíssim, senzill i en fi, genial.
La resta, m'ha sorprés (de manera bona, eh?), però cada comparació i cada frase em feia pensar en alguna cosa. En un moment viscut, en un moment del viatge, en un moment de la carrera, en un moment de pràctiques.... vaja, en moltes coses.

apa, q enhorabona pel relat! Una abraçada!!!

Los corasonsitos de Montuenga de Soria
El fred gelat de Salamanca
La superguerra de neu de Potes
La Concha de San Sebastian
i les caminades d'Estaon

Grans records que sempre quedaran dins nostre i que mai s'endurà el vent

Set persones que sempre recordaré
Set somriures que sempre quedaran gravats
Set mans d'ànims que sempre van ajudar

"Set mirades fent suport
Set somriures compartits"

Només donar-vos una mica les gràcies perquè, tot i els moments difícils que vaig passar, sempre vaig tenir un somriure o una abraçada de recolzament, i això és el que s'acaba recordant.

Merci, i enhorabona pel relat.

:P em tens intrigada!

felicitats!!! m'ha agradat molt!! jeje es un relat molt original i molt àgil. enhorabona, he rigut molt.

m'encanta la cançó!! es preciosa!
I m'ha agradat molt com l'has adaptat! enhorabona!!!

és tan real el k descrius...!! més d'un cop m'he llevat enfadada amb el món, sense ganes de fer res, etc... i com és de cert, que el que més necessites és una abraçada, un petó o una mirada de complicitat!
enhorabona! m'ha agradat molt i m'ha fet pensar molt en mi.. jeje ;)
apali que vagi b!

eis! merci pel comentari!! quina ilu!! jeje ;)
l'any passat vai veure el Matterhorn, però per la banda d'Itàlia, i no m va agradar gaire, però aquest any hi aniré per Zermatt, com tu has dit, i bufff, en tinc unes ganes..... de moment només l'he vist en fotos, i és k m'encanta!és una muntanya preciosa!!!
aps! i el relat, és molt bonic!enhorabona!
merci!!! :)

són tans els cops que arribem a pensar això....
voler dir una cosa, i no veure's capaç.
però crec que un dia o altre ho hem d fer, sino després ens penedirem de no haver-ho fet....
m'ha agradat molt!!!