Al compàs del tren

M'agraden aquests viatges de cap de setmana.
No és viatjar perquè si,
però és sortir de Bcn i desconnectar de tot.
I conèixer gent
i fer nous amics,
sense oblidar la gent
que deixes enrere;
sense oblidar els amics
que porto sempre amb mi.

---

Però just en aquest instant,
un breu instant,
t'he trobat a faltar
i penso, una vegada més,
que allunyar-me no m'ajuda,
que evadir-me no serveix,
que desaparèixer no és solució.
Segueixo endavant fent plans per la meva vida
perquè és el que tinc
i el que ningú em pot prendre.

---

Demà tornarà a ser dilluns
i ens tornarem a creuar,
i un cop més, com sempre,
serà com si no m'haguessis vist.
I mentre, ella
sempre somriu,
sempre comenta acertadament,
sempre hi és, quan hi ha de ser,
sempre perfecta,
com sempre.
Mentre, d'altres som invisibles.