29 de gener

Un relat de: Menorca

Un 29 de gener.
Un petit apartament.
Un poblet perdut enmig de la muntanya.
Tu. Jo. Tots.
I, de sobte, una idea
em fa escriure:

"Blanc. Negre"
"Dalt. Baix"
"Nord. Sud"
"Si. No"
"Fred. Calor"
"Dreta. Esquerra"
"Un. Molts"
"Jo. Tu"
"Impossible"

Realment
Tan clara com l'aigua
d'aquest mar que sento tan meu.
Tan blau com el cel immens
que em fa somiar.
Tan espessa com la xocolata
que ens endolceix l'esmorzar.
Tan fàcil com seria oblidar-te
i deixar de patir.
Tan còmode com seria no pensar-hi
i viure la vida com si res.

Però
No hi ha res més llarg
que un dia sense veure't.
No hi ha res més complicat
que treure't del cap i del cor.
No hi ha res més mal de fer
que tancar els ulls i no imaginar-te
No hi ha res més angoixós
que saber que demà serà un altre dia
igual que el d'avui.

I jo seguiré endavant
conformant-me una vegada més
amb el que tinc.
Fins aconseguir oblidar-te.

Comentaris

  • m'ha agradat molt![Ofensiu]
    Matterhorn | 13-02-2007 | Valoració: 10


    "Tan fàcil com seria oblidar-te
    i deixar de patir"
    Vols dir....? vols dir que la paraula és oblidar? o guardar en un raconet del cor?
    Tu mateixa em dius molts cops que si el cor no vol, tu no hi pots fer res. Tu no li pots manar que se n'oblidi. El que jo penso, és que es pot guardar en una petita capseta, i que mica a mica, canviarà la manera de veure les coses.

    "Tan còmode com seria no pensar-hi
    i viure la vida com si res"
    altre cop... i el cor què hi diu???

    "No hi ha res més llarg
    que un dia sense veure't"
    no saps els cops que he arribat a pensar això....

    "No hi ha res més complicat
    que treure't del cap i del cor"
    vaja... impossible!!!

    VIU CADA MOMENT, DONCS CADA UN ÉS UNIC, PRECIÓS, I NO ES REPETIRÀ

    aprofita cada somriure, cada paraula, cada mirada, cada instant compartit. Això és el que perdurarà per sempre dins nostre, i ningú ho pot canviar.
    No s'hi val a resignars-hi, simplement és veure la part bona de les coses. No hi pot haver res més? Doncs quin remei, viu cada moment. Si et pares a pensar el que podria haver estat si... perds temps desaprofitant el present.

    Wenu, no et foto més rollo... ja saps lo que en penso jo de tot plegat.

    Només dir-te que el tros de relat que havia llegit em va agradar molt el primer cop, i que el trobo encertadíssim, senzill i en fi, genial.
    La resta, m'ha sorprés (de manera bona, eh?), però cada comparació i cada frase em feia pensar en alguna cosa. En un moment viscut, en un moment del viatge, en un moment de la carrera, en un moment de pràctiques.... vaja, en moltes coses.

    apa, q enhorabona pel relat! Una abraçada!!!

  • * un altre dia igual que el d'avui *[Ofensiu]
    kispar fidu | 13-02-2007 | Valoració: 10

    uo!!! un 29 de gener... EL 29 d'aquest gener! ara no recordo exactament en quin dia concorda... però, un poblet perdut enmig de la muntanya: Potes! indubtablement! (i per l'apartament...!)

    Puc encertar el Tu...

    però sobretot, el que m'ha agradat més és la raó i la veritat en el fet de l'impossible de poder oblidar-te'n... De la dificultat de treure's del cap a aquelles persones que signifiquen tant per a tu, tot i sabent que és quasi impossible el poder aconseguir alguna cosa... Però no és tan fàcil dominar el cor... en canvi, conquistar-lo... o deixar-lo conquistar és innevitable...

    m'ha encantat aquest poema! de debò! (sinó no hi posaria un 10...!). M'agrada l'inici, la introducció del lloc i el moment. Els curts: Tu.Jo.Tots

    Les imatges de Blanc/Negre, etc.

    i els últims versos descrivint diferents maneres de veure i de sentir un haver de renunciar a qui tant estimes...

    És dur, però l'amor no s'escull... i desfer-te'n, no és cosa d'un sol dia...

    ens veiem demà pels camps de Bellaterra!!!!

    nanit,
    Gemm@

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

32664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.