Cercador
La constel·lació de Cranc...
Un relat de: Matterhorn- Compartir:
Només arribar ja et vaig veure.
Jo arribava molt tard amb els de Barcelona, i tu ja hi eres. Tots, quan arribem a un grup de desconeguts fem una ullada general per tenir una primera impressió del grup. A tu de seguida et vaig veure, estaves allà somrient, amb el teu ample somriure, però una mica tímid, suposo que com tots. De seguida ens vam ficar a fer la primera activitat de coneixença, i vaig saber el teu nom i d'on eres.
Des de llavors que et vaig estar observant, i més d'un cop em vaig quedar miran-te sense que t'adonéssis...
Callat, observador, i sempre amb un somriure apunt.
Durant dos caps de setmana he desitjat que ens trobéssim, que intercanviéssim més d'una paraula, o més d'un somriure...
Aprop teu, amb el grup, em sentia bé i segura, sabia que hi havia algú molt semblant a mi, i per un cop a la vida no tenia por a ser la que no parla i la que no diu mai res. Aprop teu vaig descobrir que amb un somriure la gent pot arribar molt lluny, i que no per parlar més o menys seràs millor o pitjor.
Sempre recordaré el moment en que em vas ensenyar on era la constel·lació de cranc. Estaves al meu costat (no sé pas com hi vas arribar...), i m'anaves explicant. Pel meu cap passaven mil coses... Com m'hauria agradat, en aquell moment, agafar-te la mà, en silenci, i dedicar-te un somriure. Només demanava un somriure de complicitat, després ja tot hauria rodat sol.
Però no va ser així, ni aquell dia, ni els dos que quedaven de veure'ns. Després ja tot serien records, el record d'una persona fantàstica, que no havia conegut tan com hauria volgut, però que el seu somriure franc sempre em quedaria gravat.
No saps el que donaria per poder tornar-te a veure, a contemplar-te, sota una nit d'estrelles, i que m'ensenyéssis mil cops més on puc trobar la constel·lació de cranc, encara que vulguis o no, sempre recordaré on és.
Comentaris
-
FELIÇ 5è ANIVERSARI![Ofensiu]kispar fidu | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
**
p.d: Feliç dia aideta! -
i avui: "el comentari" [Ofensiu]kispar fidu | 07-02-2007
de seguida et vaig veure
Recordo algunes explicacions d'aquesta experiència... algunes de tu mateixa, d'altres per altres veus... Aquell cap de setmana d'estrelles...
Hi ha persones que de seguida ens marquen, ens atreuen... ens criden l'atenció de manera especial... i ens fan sentir dolçor a la mirada...
per un cop a la vida no tenia por a ser la que no parla i la que no diu mai res. De vegades un silenci val mil paraules! i no tot el llenguatge són les paraules... les mirades, els somriures, els gests; sovint són molt més expressius que les paraules... Aideta, que tens un munt de coses especials! Que tot i que potser de vegades no sàpigues que dir i prefereixis el silenci, tens molts encants i la gent del teu voltant aprecia tenir-te!
(uoo... de fet, ja ho diu tu mateixa tot: vaig descobrir que amb un somriure la gent pot arribar molt lluny, i que no per parlar més o menys seràs millor o pitjor.)
el seu somriure franc sempre em quedaria gravat, altre cop records que mai s'obliden.
Persones amb qui connectes i et sents especial; amb aquells que no voldries deixar mai de banda...
i no tens el seu telèfon? o alguna manera de poder comunicar-t'hi???
bé ximpum, vaig a enllestir algunes coses de la uni i a decidir que faig aquests dies! jejeje
nus vemus!
p.d: per cert, m'encanta el cd de Secret Garden!
Gemm@ -
jajajajajaja!!!![Ofensiu]kispar fidu | 23-01-2007
eis!!!!! He guanyaaaat!
jijijiji, aquest cop ningú "t'ha traït" o ha deixat de complir amb la seva paraula...! Simplement, des d'ahir, vaig estar rumiant possibles niks... (primer relacionats amb topo... les possibles Aides (...tot i que ràpidament ho vaig descartar perquè seria massa evident); i ara estava probant amb violoncel o cello, i després... he pensat... ostres! El cervino! i res... i m'he dit: el seu nom vertader! i pel google n'he trobat el nom... i uo! Matterhorn! jajaja, i quan m'han sortit dos relats, força recents... Constel·lacions... estrelles... i definitivament: la foto... uo! Ja la tinc!!!
jajajajaja
Ara ja no em caldrà esperar a després del viatge!!! perquè segur que esperaries a després, eh! que ens coneixem!!!
;)
Ara no tinc massa temps per comentar (o més ben dit: tinc massa son per comentar); però ja llegiré ja! No podia marxar sense deixar "acte" de la meva troballa!!!
[ Saps que passarem mooooolt fred??? jups...! ]
nus vemus!!!
p.d: sí que era fàcil de trobar, eh... si hi penses un xic, és lògic! ;) de fet, ara no recordo ben bé com m'ha vingut al cap... pe`rò he sabut que segurament l'encertava!
apalins, ja em tornaré a passar!
Gemm@ -
El famós...[Ofensiu]Menorca | 06-10-2006 | Valoració: 7
somriure del Cranc... mira que en vam sentir parlar dies, i que he trigat a descobrir-te aquí... encara no saps que el món es mou a base de casualitats?
Has trobat una manera molt curiosa de recordar el que hagués pogut ser... i ningú te la pot prendre, encara que volgués...
perquè recordis el Cranc durant molt temps amb un somriure als llavis, i mai amb una llàgrima als ulls
=) -
Hola! [Ofensiu]Xocolatina | 11-05-2006 | Valoració: 8
Només arribar... Em vas comentar!
Vas ser el primer per fer-ho i ara despres dun temps vinc a llegir-te. Estic molt dacord amb la teva afirmaciò: un somriure pot arribar molt lluny... he de dirte que m'agrada el teu relat: és dolç... i a mi les coses dolces magraden!
Una pregunta vull fer-te: perque Matterhorn?
soc curiosa...
xocolatina -
Prou bé[Ofensiu]Nyaelven | 06-04-2006 | Valoració: 7
Està força bé el teu relat, sempre hi ha gent a qui voldriem coneixer i al final tot queda en un no res, no? Ben escrit potser no s'entén gaire on són els personatges, però està bé. Comenteu els meus relats si us plau.
Valoració mitja: 7.33
