Hola allspicants,
Primer que res dir-te que el meu relat de L'ull dret és fictici, gairebé del tot. M'agrada barrejar alguna cosa de real amb moltes de ficció. Gràcies per llegir-lo i el teu comentari.
He llegit els teus relats i em crida l'atenció el tema dels colors. Dius que veus colors en les persones i això sembla interessant. Jo de tu escriuria sobre això perquè és original, dóna pistes de com penses subconscientment...
Als teus relats, en la meva modesta opinió, els hi falta treball de reescriure (això ens fa falta a tots), hauries de fer-ho més entenedor pel lector que és a qui li ha d'arribar tota la informacíó.
I per altra banda, el tema que planteges de viure el moment i poguer morir quan som més feliços, m'ha fet pensar en una pel·lícula del guionista Albert Espinosa que es diu: "Mi vida en 65'". Si no l'has vista te la recomano, perquè tracta precisament de morir quan tot va com una seda, és realment interessant.
Molt ànims i segueix escrivint!