M'ha agradat. L'he trobat molt proper.

i ho fa prou bé! Un poema inspirat i molt agradable de llegir, amb una cadència de lletania que en transmet el sentit amb nitidesa.
Si pensem mentre caminem junts, crearem l'impensat.
M'agradaria tornar-te a llegir.

He gaudit de la lectura d'aquest text i de la seva estructrura subterrània, molt ben travada, que es va revelant poc a poc. M'ha agradat especialment el fil que uneix Pere i l'Església primigènia, el trencadís amb Gaudí i Einstein amb l'energia. Són tres representacions diferents de l'amor entès com una força altruista, constructiva i gairebé metafísica. Tot creix a redós d'una mateixa idea i les seves bifurcacions m'han deixat rumiant. A més, és un text enginyós, amb un humor subtil que n'alleugereix la densitat sense restar-li força. Tot plegat, un exercici d'enginyeria cívica, més que no pas civil.

M'ha encantat llegir-te. Una meravella.

Moltes gràcies per la valoració, les reflexions i els comentaris. Diuen que Gaudí va dir: «L'original és tornar a l'origen». Tornar al rierol, al riu, a la llacuna... i escoltar la remor del mar.

Moltes gràcies pels vostres comentaris, companys. Molt agraït.

El trobo preciós el teu poema. D'una gran sensibilitat i veritat. I ho faig constar.

Molt agraït pel teu comentari company.

Bon dia Montseblanc,

Moltes gràcies pel teu comentari, m'esperona a seguir escrivint relats. Sempre he escrit però habitualment poesia i aquest és, de fet, un dels primers relats que he escrit. Així que celebro que t'agradi. Gràcies també per les teves indicacions, les tindré en compte. Una forta abraçada.