Sònica

Un relat de: Marcel Pillion

Quan el passat ja no es meu,
i el futur ni s’albira
ara, que és un esborrall
el llast del calendari...
deixeu que m’esclati els dits
i no us miri més als ulls.

Ara, si podeu, ploreu
llàgrimes de mentida.
No deixeu mai de fer estrall,
entre tant proletari...
que als meus somnis més humits
calo foc als vostres trulls.

I demà, sempre dempeus
jo en seré la guspira
si reflecteix el mirall
tindré un lloc on anar-hi
i eixordar-vos amb uns crits
d’aquells que esberlen esculls.

Ja no us salvarà cap Déu
del llamp de la meva ira,
ja no escoltareu res més
que el meu xiscle a la deriva.

Comentaris

  • Temps d'ira[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-12-2020 | Valoració: 10

    Estem vivint temps d'ira i el teu poema ho reflecteix magníficament. Musicalitat i ritme per deixar anar un sentiment compartit per molta gent. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Marcel Pillion

4 Relats

6 Comentaris

2101 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33