Cercador
En aquesta pausa
Un relat de: Marcel Pillion- Compartir:
En aquesta pausa
La conec i m'oprimeix
la fugacitat d'aquest instant
en què s'ensutgen les gavines.
Quan la nit s’esvaeix,
tota ombra m'amoïna.
A la fosca planen lletoses,
baten, a frec dels caps, les ales
per sargir un cel de treves,
vora el mar.
La cala que, encara en calma,
encara, en aquesta pausa,
l'alba.
Amb el foscam res no m'angoixa;
el vol d'ales nívies sempre torna,
i tem enfilar massa gralls
en una grilla.
I és quan jo m'encallo
que elles es capbussen
dins les clarianes,
a través dels feixos
lunars o de fanals.
M'esgarrifa retrobar-la
i que em saludi,
ja estesa a l’horitzó com cada dia,
amb la mà alçada.
Sempre la mateixa i tan estranya,
la nigromància del trenc d'alba
i la d'una pàgina en blanc.
La conec i m'oprimeix
la fugacitat d'aquest instant
en què s'ensutgen les gavines.
Quan la nit s’esvaeix,
tota ombra m'amoïna.
A la fosca planen lletoses,
baten, a frec dels caps, les ales
per sargir un cel de treves,
vora el mar.
La cala que, encara en calma,
encara, en aquesta pausa,
l'alba.
Amb el foscam res no m'angoixa;
el vol d'ales nívies sempre torna,
i tem enfilar massa gralls
en una grilla.
I és quan jo m'encallo
que elles es capbussen
dins les clarianes,
a través dels feixos
lunars o de fanals.
M'esgarrifa retrobar-la
i que em saludi,
ja estesa a l’horitzó com cada dia,
amb la mà alçada.
Sempre la mateixa i tan estranya,
la nigromància del trenc d'alba
i la d'una pàgina en blanc.
Comentaris
-
Home, una pàgina en blanc, no.[Ofensiu]Aleix Ferrater | 02-09-2026 | Valoració: 10
Perquè aquesta pàgina s'ha omplert de paraules en un vers preciós, en un indret preciós, suposo, i en un espai del temps únic com ho és l'albada, l'albada arran de mar. Una forta abraçada.
Aleix