Un crit al cel

Un crit al cel

Crec en un sol preu,
que paguen tots per igual,
els valedors de guerres sense treva.

I en cap proscrit,
tots són fills meus,
no pas del monstre.

Caigueren en mans
de rabiüts exultants
que els feren engrunes,
recelosos d’un mim
que tot just aprenia a afusellar.

I foren trepitjats,
donats per mort i enterrats.

Però amb treball intens,
es van revoltar contra els trols
van llançar un crit al cel
i ara seuen a la dreta d’una deu,
bevent llet freda
amb el Pària totpoderós.

D’allí tornaran
a judicar els vius i els morts.
Algú els dirà qui és qui.

Crec en l’ardit afinat.
I ja canta massa
la cadena tròfica.

Et fan pudor les mans.
Duus els mitjons suats.
La insurrecció dels teus trols
és una mica menyspreable.

Un crit al cel,
un tret al peu
un clot pel mim
i un sot per trol.

Un sol preu.
Tots per igual.
Anem!

Mare monstre, Katiuixa,
que us coeu en fel,
rectificat sia
el vostre nom,
aquí, en la guerra
com en la pau.
Me'n rento les mans.