Cercador

Llista categories

AMOR

Un relat de: kefas

Soc amorós de mena. Amo sense parar. Ho amo tot, els minerals, els vegetals i els animals. Potser amar els animals és el que em costa més, especialment els que només tenen dues potes i no són cangurs. Potser perquè sovint em porten la contrària. Potser perquè el seu amor no és incondicional com el d'alguns animals ni perpetu com el dels minerals. Una vegada em vaig super-enamorar d'una pedra. Es deia Pere i era superforta. La nostra relació va començar malament perquè a sobre hi portava una església. Era una pedra molt honesta i quan li vaig confessar el meu amor em va explicar que ella i la seva església eren la mateixa cosa, tot I que diversa i que per acollir-me en el seu cor m'havia d'enamorar de totes dues, d'ella i de l'església. Aquesta només escoltava, no deia res. És el que fan les esglésies, sempre són callades. Potser perquè tenen molts feligresos que parlen en el seu nom. Aviat vaig veure que el meu amor no la transformaria i si l'amor no transforma no és vertader amor. Com l'amor de l'Antoni. Mai he conegut una personalitat tan amorosa com la seva. El seu amor era tan intens que aconseguia transformar la runa en edificis. La resta de mortals només podem efectuar el procés contrari. Ens manca la força forta de l'amor. Quins hem estudiat física, sabem que hi ha quatre menes de força, la gravitatòria, l'electromagnètica, la dèbil i la forta. Aquesta darrera és la que permet mantenir unides dues entitats que es repel·leixen. En un principi la força forta va ser anomenada matrimonial, però un físic Kantià va demostrar que aquesta denominació no era aplicable com imperatiu categòric. L'amor m'ha donat moltes satisfaccions, però també em fa patir. El que em causa sofriment no és el meu amor, és l'amor dels altres. N'hi ha que tenen tant amor pels que no són com ells que els voldrien acollir tots a casa seva, però, encegats com estan pel seu excés d'amor, no veuen que no hi caben i llavors, tot I que jo, com he explicat, prefereixo l'amor de vegetals i minerals, els porten a casa meva i mirant-me als ulls, em diuen, no pots trair el teu amor i, el que és més important, el nostre. Fes el que toca. I ho faig. Perquè no hi ha res més fort que l'amor de veritat, el que ens omple el cor i ens buida el cap. Ja ho va dir l'Albert, l'energia de l'amor no es crea ni destrueix, només es transforma, de substància grisa a matèria emocional. I a la inversa. Espera, a la inversa, també?

Comentaris

Afegir comentari

Molt bon text literari [Ofensiu]
Marcel Pillion | 26-08-2026 | Valoració: 10
He gaudit de la lectura d'aquest text i de la seva estructrura subterrània, molt ben travada, que es va revelant poc a poc. M'ha agradat especialment el fil que uneix Pere i l'Església primigènia, el trencadís amb Gaudí i Einstein amb l'energia. Són tres representacions diferents de l'amor entès com una força altruista, constructiva i gairebé metafísica. Tot creix a redós d'una mateixa idea i les seves bifurcacions m'han deixat rumiant. A més, és un text enginyós, amb un humor subtil que n'alleugereix la densitat sense restar-li força. Tot plegat, un exercici d'enginyeria cívica, més que no pas civil.
AMORÓS?[Ofensiu]
Gardenia | 11-08-2026

Vostè de què va?

"On hi ha amor, hi ha vida i també, sobretot MORT!

Bartomeu Lluís de Empeny.
«On hi ha amor, hi ha vida» – Mahatma Gandhi[Ofensiu]
kefas | 11-08-2026

Intervenció de: Calderer | 20-04-2017

Des que torno a moure'm per aquest espai de Relats en català un dels autors que més m'ha cridat l'atenció per la força, la frescor i el desvergonyiment ha estat aquest, Israel Satienz. Estava interessat en contactar amb ell un d'aquests dies però, casualitats de la vida, avui mateix ha desaparegut de Relats.

Algú sap alguna cosa?

En saps alguna cosa, Gardènia?
Massa amor.[Ofensiu]
Gardenia | 11-08-2026

"AMOR" és un exemple de relat que confon l'obscuritat amb la profunditat. Les idees no estan desenvolupades, els canvis de registre són brusc i injustificats, i l'humor -que podría ser un recurs per alleugerir el conjunt- acaba sent un obstacle per a qualsevol connexió emocional amb el lector.

El comentari d,:"Atlantis" a la pàgina el qualifica de "divertit, enginyós, però està difícil compartir aquest entusiasme: l,'enginy, aquí, és confon amb la improvisació, i la diversió, amb la perplexitat.

L'autor kefas hauria de decidir si vol fer riure, fer pensar i fer sentir. Ara com ara, no aconsegueix cap de les tres coses.
.
enginyós[Ofensiu]
Atlantis | 11-08-2026

Divertit, enginyós. Es pot parlar de moltes maneres de l’amor. Sembla sé que el què és més realista és el què deia l’Albert. Encara que queda la pregunta oberta...
Fons i forma[Ofensiu]
aleshores | 10-08-2026
Sí el fons, allò estimable i humà no cap en la forma, val més canviar la forma. De primer pot resultar difícil aquest nou encabiment (no sé si existeix encabiment en català, però es deu entendre)
Física, filosofia i...[Ofensiu]
llpages | 10-08-2026 | Valoració: 10
embolica que fa fort! Un text surrealista que m'ha fet riure perquè sovint em recordava en Cantinflas, una barreja inversemblant de paraules i conceptes que acaben fent-te petar de riure perquè el cervell acaba explotant de tanta absurditat. L'amor d'en kefas per les lletres és molt superior (i millor!) que qualsevol dels amors que descriu. Enhorabona!
Amor vegetal[Ofensiu]
Helena Sauras Matheu | 10-08-2026 | Valoració: 10
Bon dia kefas:

M'ha semblat un relat crític i la mar d'interessant. Hi ha moltes maneres d'estimar el món que ens rodeja. De l'amor mineral i vegetal no havia sentit parlar mai. En aquest relat ho expliques d'una manera amena i bona. Hem d'estar oberts a aquesta força denominada amor. És una bona forma de gaudir-la.

Una forta abraçada,

Helena

Valoració mitja: 10

l´Autor

kefas

191 Relats

1315 Comentaris

321750 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

[email protected]

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >