El bosc imaginari

M'agrada la dualitat que recorre tota la poesia: Formosa- amb perill, profund- però s'acaba, miratges- clarianes, t'hi trobes- en vols fugir, solitari- traïdor, amigable- confós.

Aquesta dualitat parla d'un món on les coses són ambigües, no tenen una sola cara. Quan no hi ets l'enyores, però el risc sempre hi és. Fins i tot la fotografia que l'il·lustra mostra aquesta dualitat: un bosc salvatge a la vora d'un parc infantil.

Trobo que és una bona imatge sobre el perill de viure, malgrat que sigui l'únic que podem fer. La realitat mai és simple, sempre hem de triar, sempre hem de preferir una cosa, encara que sigui a costa d'oblidar-ne una altra.

La vida és curta per poder aprendre a transitar per un bosc tan immens. Fem el que podem. Un bon poema que porta cap a una reflexió.

Quan camines pel Bosc, sempre et trobes bé, sempre t’encomana el benestar, i sempre et fa retrobar amb les coses petites. Senzillament, caminar dins del Bosc i gaudir-ne. Benestar emocional. Una forta abraçada.
Aleix

... Com un bosc i com moltes altres coses. Per a mí és com el mar on les ones van i vénen eternament i agafa tots els colors del cel i del profund.
Ara bé el poema l'he trobat preciós perquè així és com ho vius!
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

El trobo preciós el teu poema. D'una gran sensibilitat i veritat. I ho faig constar.