Aquest relat és genial! No es tracta de trobar la felicitat, sino que el camí que seguim per aconseguir el que ens fa feliç, estigui ple de felicitat, i per això tan sols cal valorar el que tenim i està agraïts, és a dir, valorar cada instant amb els amics, cada instant amb la familia i valorar totes aquelles coses que ens fan sentir be, sense deixar passar-ne ni una. Si la gent aprenques a valorar tot allò positiu, de la mateixa manera que valora allò negatiu, hi hauria molta gent feliç en aquest món!

Gràcies per penjar aquest relat!

Feia molt que no entrava a la pagina de relats amb catala, i ho he fet perquè estic perduda i sempre que em perdo entro a navegar per trobar algu que es senti com jo. Amb aquest escrit ho he trobat, i et donc les gracies, ajuda molt saber que no ets l'unica que vius moments aixi.

Gracies de tot cor!

Tornu a ser aqui. Respecte el que m'has preguntat, no se si et puc respondre. Ell va ser qui va fer el primer pas. "Vam anar al cinema com feiem de costum, vam seure a un banc per parlar, i al cap d'una estona, em va mirar i em va dir: no se si t'agradara el k et fare pero ho haig de fer, i em va fer un peto." Despres d'aixo jo no tenia clar de comensar la relacio pero ho vaig provar!
Si vos parlar agregam al msn, kixama9@hotmail.com,

un petoonneet!!

Jo també he viscut aquestes sensacions, fa cosa d'un any sentia el mateix que tu has escrit, no s'havia si llençar-mi o no per por de trobar, com be has dit tu, un princep o una granota. En aquests casos la por mes gran es la de perdre l'amistat, i jo ara mateix aqui estic, la meva historia era una granota, pero tot i aixo i que avegades m'arrepenteixi ja que no ha acabat be, no m'arrepenteixo d'haver-me llençat a la piscina, una part de mi pensa que aixo havia de passar i es el desti que ho ha cregut aixi... Lluitar per les coses no vol dir sempre guanyar, pero si intentar-ho.

Si necesites algu jo et puc ajudar amb el que he viscut, ja que el meu final ja el vaig descobrir fa un any.

No perdis mai l'esperança!

Tens tota la rao en aquest text, per molt que pensis mil i un cops que no et deixaras portar i que per un cop actuaras racionalment, quan t'hi trobes no ho pots evitar.
Però avegades si de veritat vols superar o simplement vols intentar no dependre d'ell o ella ho has de fer, perquè sino només viu ell o ella, i tu no ho fas! I la vida també l 'has de viure!Almenys així ho crec jo! Perquè entenc que algunes persones viure aixi és el que volen, i no hi tinc cap problema, tan sols justificu la meva manera de viure-ho.

Molt directe el relat, i sincer!
un peto de chocolata!

Gracies pel comentari! Si que tinc 18 anys, però d'aquí un més en fare 19! T'agrego a autors preferits per poder seguir-te llegint!!

una abraçada!!

He llegit el relat i m'ha encantat!
Suposu que hi fa el fet que m'hi senti identificada sovint!
un abraçada relataire!!

És el primer relat que tot i se llarg aconsegueix enganxar-me!
Diuen que fins que no caus en el forat, no t'adones que estas fent mal a altre gent, però aquesta frase mai le entes.
Es una mica estupid voler conquistar algu i que aquest/a s'enamori de tu, si tu saps que no vols algu serios.

M'ha agradat molt aquest text, suposu que es deu a que jo he sigut victima de aquesta historia! Pero be ara que ja ho he superat, ho miru desde un costat positiu, perque he apres que les paraules no es poden dir perque si, s'han de sentir!

un petooo
i feliiiciitats pel relat!

M'agrada molt el teu relat!
Feliciitats!

Gracies per escriure aqui el teus relats i fer que la gent que es sent igual vegi que no son coses tan sols seves, sino que la vida et pot arribar a dur algunes d'aquestes branques pero que tot i això no has sigut el primer ni seras l'ultim.

Gracies per el comentari! I si tens rao, pero tot seria mes facil si no hi hagues la por de perdre lamistat pel mig! jeje

M'agrada molt com escrius, amb claredat i sinceritat! No ho deixis de fer. Me llegit la teva biografia i jo també escric els meus relats pero no m'agrada que la gent propera els llegeixi, em costa expressar els meus sentiments.

Aquest poema em transmet molt, suposu que perquè mi sento plenament identificada.
Et seguire llegint, si el temps mo permet!
Feliciitats pel poema!