La distància de les mirades

Un relat de: Xandra

Les teves mirades cremen, desconcerten, se'm claven molt endins. Juntament amb la sang, per les venes, circulen fins el cap fent-me perdre l'equilibri; recorren el meu cos, arribant a l'estómac; em desperten calfreds a la pell. Els teus ulls, profunds, i a la vegada superficials: no sé què intenten transmetre, potser simplement es perden. M'agradaria formar part de tu, només per uns segons, saber què penses, què sents. Tot això només ha estat un miratge o, realment, també tu ho notes? Dubto. No entenc res, estic confusa. Respiro profundament, tanco els ulls i t'observo, des de dins. T'imagino arribant per darrere, sorprenent-me amb una abraçada que em gronxa, que ho torna tot més fàcil. De fet, quan hi ets, tot és diferent. Complicitat, amistat, odi transformat en alguna cosa més? Tot menys indiferència. Tan se val, sé que et busco, et burxo fins que ja no pots més. I esclates. I m'agrada que ho facis. Potser només és un joc, un passatemps. Però, quan et perds entre la gent i et trobo, apareix un somriure que m'adorna els llavis i es reflecteix en els teus. Estem connectats, a prop, tot i que som lluny físicament. Adoro tot el que t'envolta i, a la vegada, et maleeixo per no ser al meu costat. Un moment més tard, fas veure que m'ignores i jo et responc amb la mateixa moneda. Amb tu no és com amb els altres. Fixa't bé en mi, analitza els meus moviments, com jo faig amb tu. Tot és genial a la nostra manera, tot...Desperto. Ha estat un somni? Un malson? Tinc por d'haver-te perdut fins i tot mentre dormia.

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    llaixam | 18-03-2010 | Valoració: 10

    Feia molt que no entrava a la pagina de relats amb catala, i ho he fet perquè estic perduda i sempre que em perdo entro a navegar per trobar algu que es senti com jo. Amb aquest escrit ho he trobat, i et donc les gracies, ajuda molt saber que no ets l'unica que vius moments aixi.

    Gracies de tot cor!

  • segur [Ofensiu]
    carpe diem. | 12-03-2010 | Valoració: 7

    segur que hi ha gent que se sent molt indentificada amb aqest relat.

    jo una d'elles potser? a vegades a estones...

  • Em sorprèn...[Ofensiu]
    natasha | 11-03-2010

    ... el final. M'agrada com descrius la sensació del joc de mirades, el desig d'una sopresa, un somriure complaent... saber que hi és i que això sigui suficient com per continuar diàriament.
    Jo també et continuarés descobrint.
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xandra

Xandra

17 Relats

33 Comentaris

22317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
22 anys. Graduada en Publicitat i Relacions Públiques. Publicista de professió, escriptora frustrada i/o en potència.

xandra.92@hotmail.es