Estimar moltes vegades no basta

Un relat de: Sempre_teva

Et veig.
Et sent.
Em parles, pero la veritat es que no t'entenc.
Pentura la culpa es meva , per haver-me abandonat a tu, fent-me creure a mi mateixa que tu eres, el que jo volia que fosis, i tancant-me els ulls i les orelles, per no veure ni escoltar el que eres realment. Suposo que a n'aquells primers moments necesitava aferrar-me a n'aquella il·lusió, per tapar el buit que sempre he tengut dins mi mateixa, que a dia d'avui encara no se omplir, ni se exactament perque hi es.
Al llarg dels dies he intentat tapar-lo en diferents coses, es tapa uns quants dies, mesos, potser anys, pero finalment es va destapant a poc a poc, lentament, fins que i torna esser, de cada vegada mes gros, degut a les persones que per tapar-lo vaig perdent.
Molts de pics hem demanes explicacions, coses, que ni jo mateixa hem se respondre.
Tal vegada perque no les comprenc ni jo, o per ventura perque jo tampoc les se.
Se que soc una persona dificil, pero la gran pregunta es QUI SOC??

Comentaris

  • Gracies![Ofensiu]
    llaixam | 02-01-2009

    Gracies per el comentari! I si tens rao, pero tot seria mes facil si no hi hagues la por de perdre lamistat pel mig! jeje

    M'agrada molt com escrius, amb claredat i sinceritat! No ho deixis de fer. Me llegit la teva biografia i jo també escric els meus relats pero no m'agrada que la gent propera els llegeixi, em costa expressar els meus sentiments.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sempre_teva

Sempre_teva

7 Relats

6 Comentaris

4686 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Hola! Jo som na Joana Maria, tenc 21 anys. Soc de Mallorca. A primera vista, per la gent que no hem coneix gaire, o que m'acaben de coneixer, diven que som una persona que pareix que he d'esser molt antipatica, i que impos respecte, als que es volen acostar. Però la gent que ja hem coneix diu que soc molt extrovertida i simpatica. Això d'escriure, ho faig desde el 14 anys, però hi ha hagut varis anys de la meva vida que ho vaig deixar, perque quan volia escriure mai m'agradava lo que hem sortia. Ara ho he tornat a fer, perque hem relaxa molt, sobretot perque no som una persona que conta massa la coses que li pasen. Apart mai vull que ningu llegeixi res del que escric, hem fa molta vergonya, i així hem llevare un poc aquesta fobia.