Estimar moltes vegades no basta

Et veig.
Et sent.
Em parles, pero la veritat es que no t'entenc.
Pentura la culpa es meva , per haver-me abandonat a tu, fent-me creure a mi mateixa que tu eres, el que jo volia que fosis, i tancant-me els ulls i les orelles, per no veure ni escoltar el que eres realment. Suposo que a n'aquells primers moments necesitava aferrar-me a n'aquella il·lusió, per tapar el buit que sempre he tengut dins mi mateixa, que a dia d'avui encara no se omplir, ni se exactament perque hi es.
Al llarg dels dies he intentat tapar-lo en diferents coses, es tapa uns quants dies, mesos, potser anys, pero finalment es va destapant a poc a poc, lentament, fins que i torna esser, de cada vegada mes gros, degut a les persones que per tapar-lo vaig perdent.
Molts de pics hem demanes explicacions, coses, que ni jo mateixa hem se respondre.
Tal vegada perque no les comprenc ni jo, o per ventura perque jo tampoc les se.
Se que soc una persona dificil, pero la gran pregunta es QUI SOC??