Sentiments d'amistat

Va haver-hi un moment molt difícil per mi, on em sentia atrapada, sense sortida i tan sols volia escapar a un altre món, no sabia quin, però un altre perquè donava per suposat que seria millor que en el que vivia.

De cop vas aparèixer tu, amb els teus somriures, les teves abraçades, les teves mirades i les teves paraules. Llavors tot va començar a tenir una mica més de sentit. Eres aquella persona que no calia que crides per tindre-la allà en el moment adequat, l'hora adequada i el lloc adequat.
Poc a poc em vaig anar aferrant a tu, i tot i que no disposàvem del temps per trobar-nos tot seguia igual. Jo et tenia a tu i tu em tenies a mi.

Perquè sé prou del cert que el principi de la nostra amistat va ser tot cosa teva, vas ser tu la primera en preocupar-te per mi, vas ser tu la primera en voler ajudar-me, vas ser tu la primera que veia quan era el moment de fer-me riure i quan era el moment de fer-me plorar, simplement vas ser tu!
Per això, avui que és el teu divuitè aniversari et vull agrair tot el que has fet per mi. Tot i cada un d'aquells moments difícils, i tot i cada un d'aquells moments divertits i alegres.
Ja se que no puc canviar les teves pors del passat, del present i del futur, però puc ser al teu costat. També se que no puc fer-te entendre els teus sentiments, però et puc escoltar i donar-te la meva opinió.
Per tot això i més, et donc les gràcies per tot, i per un dia agafa-les i guarda-les en aquell racó de records dins el teu cap, perquè almenys jo així ho faré!