Odio caminar...

Un relat de: Els crits de tants silencis..

Sempre qui escriu és aquell qui ja no te ales,
qui plasma sentiments és aquell que viu d'anhels.

Jo, avui em confesso pecadora, ànima negra,
poeta culpable.

De vegades,m'agrada caminar sense pautes,
Però avui odio caminar,
odio no saber que fer,
la inutilitat que m'empaita i em nega,
ser avui qui esgarrapa,
ser la única veu que pot dir PROU
amb un fil de veu que sona a venjança
i per darrera vegada a dolor.

Comentaris

  • Gracies[Ofensiu]
    llaixam | 03-02-2009 | Valoració: 10

    Gracies pel comentari! Si que tinc 18 anys, però d'aquí un més en fare 19! T'agrego a autors preferits per poder seguir-te llegint!!

    una abraçada!!

  • llaixam | 02-02-2009

    He llegit el relat i m'ha encantat!
    Suposu que hi fa el fet que m'hi senti identificada sovint!
    un abraçada relataire!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: