malaurats i benaurats

Malaurada...

aquella
que feia veure que gaudia
quan jo tocava la guitarra,
la que em regalava pastissots
fets a casa,
la mort que s'està fumant
les meves cigarretes,
la monitora de neu
que iniciava l'excursió d'infant
dient:
- Aquí teniu bosses per si vomiteu.

Malaurat...

el que escup des de dalt
per comprovar que l'edifici
és vertical, batejant vianants
gratuïtament,
el que escriu el seu nom pixant
a la cantonada,
el que dormia amb la noia
que jo estimava
i qui m'obligava a llegir
cinc llibres el cap de setmana.

Malaurats...

els regals
que valen més les piles
que el seu joc de merda,
els camps resumits en cinc melons,
quatre quilos d'herbes i res
d'esperança,
els déus que no fan res
des que caigueren els seus temples,
els que no desitgen res
perquè ja tot ho tenen.

Malaurats...

els amors
que es perdonen mútuament
per haver-se casat,
els escarbats que no somien,
els que tenen el vici
d'escriure poemes a la força
i ho converteixen en ofici,
els que creuen que la poesia
té nom propi i és de raça,
ignorant que és de tots,
salvatge i primitiva!

Malaurades...

les que ofeguen i enganyen
arrugues
que supliquen sota les cremes,
les que maten l'esperança
i un clíneex plora per ella.

Benaurats...

els nens pobres que demanen pa,
trucant a les portes dels poetes,
no deixant
que escriguin els millors poemes
sobre la fam.

Benaurats...

els nens de Somàlia,
(perdoneu l'atreviment),
perquè no seran mai els vells
de merda
del segle vinent!

Malaurades...

les coses que són més grans
que la gent.