m'ensenyes el món?

relats nous!!!!! ;)

Un bonic retrat de la terra que portes al cor
i estimes com res al mon .

molt el títol i és gràcies a això que t'he pogut descubrir. M'agrada molt el poema, i la biografía també!

Que tindrà Girona que enamora d'aquella manera..

Felicitats pel relat! Et continuo llegint!

Salut!

t'estarà eternament agraïda pel teu bonic poema...
"mirant el ter des d'aquell pont"...
perquè girona és un món, el teu món...
felicitats i segueix escribint... perquè tens talent, imaginació i vida...
un petó i una abraçada amiga...

"i a l'Estartit mor el ter endolcint el mar dels somnis"
estarem en contacte, llegint-nos i enriquint-nos mútuament...

em quedo amb aquesta estrofa:

"Girona està de cap per avall
Damunt les aigües adormides
El riu es converteix en mirall
Dels nostres somnis i somriures."

Em porta molts records, moltes estones perdudes travessant rius, ponts enfonsats, les cases, els colors... Perdent-me entre el centre...

Moltes felicitats per aquest poema!

Petons!

PD: Per cert, foto del concurs de tarragona no? :)

No se que ha passat, però la meitat del comentari no ha sortit.

Acabo de veure el teu últim, relat de qasualitat degut a la rapidesa en que es van publicant nous relats, i quina llàstima si me'l arribo a perdre, és un dels millors que t'he llegit fins ara, no ho se, noto que en cada escrit pujes un esglaó més, un grau més de maduresa. si vas seguint aquesta linia i mai t'atures podras arribar ben amunt. UN PETO

Adam

ren els nous relats i quasi em perdo la culminació. amb aquest m has meravellat, el millor. no paris