com baf de dutxa suant miralls

Quan tornis ja no estaré aquí.
Altres esborraran els murs
dels meus dits.
La moda canviarà el color
de la protesta.

M'enduré la reixa de la presó
d'aquell racó
del teu cor on vaig romandre
pres.

I res...

res perdurarà en el temps.
Tot canviarà i fugirà
com baf de dutxa suant miralls,
boira efímera...
Només els anys envelliran peus
sobre formes i plataformes.

Coloms xops de vent i brum
et parlaran de mi.
Punys
s'obriran de mans per atrapar-te.

De lluny...

sentiràs guitarra fictícia d'acords
d'instants. Llunyans.
Estels caiguts sobre espelmes
d'absència.

Quan tornis ja no estaré aquí.
Algú allargarà la nit
i et sabrà treure melodia guardada
en estoig de temps.

I t'oblidaràs de mi,
exiliat de lletres negres,
de quatre mots i alguns anys de versos
mal dibuixats.

I travessaràs carrers d'ulls
penjada d'una bossa feta a mà
de marca Vaho,
on hi haurà escrits els meus poemes.

Quan tornis ja no estaré aquí.
No tenen casa, ni lloc... els poetes.