història de la humanitat

Avui m'he aixecat dropo, crec que he somiat que vivia entre primats i dormia a dalt dels arbres, després agafava una pedra i em posava a tallar branques, poc a poc m'anava fent més alt i més erecte i m'adonava que era diferent dels primats amb els que havia compartit aquell arbre.

Vés, quina ximpleria; si està clar que jo sóc un "homo sapiens".

Poques ganes tinc de fer res.

Són les vuit del matí, el sol s'aixeca.

Surto a passejar.

M'agrada caminar pel bosc,
respirar l'aire net i olorar el perfum de les flors.

Un rierol, un salt d'aigua, un toll !

La fresca, higiènica i estimulant banyada matinal.

Mentre em banyava he sentit cantar un ocell i una espècie de cervatell apaivagava la set bevent a pocs metres amunt. M'agraden els animals. Tot i que també m'agrada caçar-los i menjar-me'ls.

Ja estic espavilat, Aniré a caçar una estona i si trobo algun conill ja tindré quelcom per dinar.
Mira! La llodriguera. Entre tants matolls, he d'anar en contra del vent i en total silenci...
Ja ets meu!

Estic cansat.
M'asseuré sota la pomera, i entre pomes i conill quedaré ben fart.

Estirat al terra, contemplo el cel, els núvols, no puc mirar el sol que m'enlluerna.
La pomera ja quasi que no fa ombra. El sol està exactament sobre el meu cap. Són les dotze.

La becaina avui ha estat llarga.

M'afanyaré a tornar a la cova, doncs darrera les muntanyes s'endevinen uns nuvolots que amenacen amb pluja.
Just ha començat a ploure quan arribo a la cova on m'esperen els meus. Ja han encès un foc i el remat esta al seu lloc.

Des de la cova guaito com es pon el sol.

Sento l'olor de terra mullada.

És un moment màgic.

Deixaré de vagar i em quedaré en aquest indret meravellós.

Són les vuit de la tarda i he pres la decisió de conrear aquesta terra.

Desprès d'una hora de llaurar, sembrar i recollir; crec que ha arribat el moment de "civilitzar-me".

Just són les nou del vespre i es van creant les grans ciutats de l'antiguitat: Eridú, Uruk, Babilonia, Jericó, Nínive, la inca Caral.

No sé perquè però intueixo que comencen els problemes...

Als tres quarts d'hora començo a conèixer personatges ven singulars.

Primer Moisès, desprès Buda i Confuci, Sócrates ...

Ales onze en punt de la nit un cometa creua el firmament.

He sentit rumors que ha nascut un tal Jesús, quasi al mateix moment que naixia un home molt valent anomenat Juli Cèsar.

Això es comença a posar interessant, esperaré fins les dotze per anar a dormir, la nit promet grans esdeveniments i dóna bo contemplar els estels i la lluna.

El món es pobla ràpidament vint minuts abans de mitjanit, creixen les grans ciutats d'europea.

Diuen que un tal Cristòfol Colon, ha descobert un nou món on hi habiten éssers ben diferents.

Ja tinc son ... el darrer badall a dos minuts de mitjanit coincideix amb l'esclat de dos grans guerres.

Em sembla que tindré un malson.
Espera! La lluna sembla emprenyada! I és que acaba de ser trepitjada per uns peus humans!

En el darrer minut encara hi ha temps per fabricar armament nuclear.

M'adormo i somio que despertaré ...