Molt bona Subal, pro siusplau el meu nom no ha de sortir MAI a la llum. No aquí.
Veig que aprenem els uns dels altres i aixó es bo, molt bo. La poesia es el confessionari de l'escriptor, no ho dubtis.
Per cert, veig que Bukowski ha engendrat, per fi, el poeta que portaves dins! Ah! l'infern es un lloc refotudament solitari!
Crec que tard o d'hora, Subal, Legrand i en Wim hauràn de muntar una xarxa terrorista a gran escala amb l'únic pretext de reviure la literadura o simplement donar-li la vida que es mereix en l'ambit cataladuresc, esc, esc....
Au.

Per fi comprenc la línia elèctrica de pulsasions psiconàutiques que tan odio, i es que per fi et comento, Mr. Subal, que avui a la tarda et penjaré aquí, a relats... un petit conte, regal de la casa, que et farà gaudir com una puta amb un home ric. Estigues al tanto! Legrand retorna a Relats amb més mala llet que mai i prefigurant a l'Aldo, aquesta descoberta lieraduresca que et vaig subministrar amb tanta poca cura, relato males puçes. Quatre llibres més com el Woobinda i et convertiràs amb un desquiciat de la ostia, com jo!
Collons Subal, germà espiritual com ni ha pocs, a veure si estructures el Subal d'una puta vegada i si no, ja en pensarem alguna de grosa.
Literadura pel poble!
Telebasura pel noble!
Au.