Turista... MOTHERFUCKER!

Un relat de: legrand

Tot el poble en aquella hora aranya del capvespre estava sumit en una calma soporífera i terriblement contagiosa. Tothom dormia i només els pocs turistes que pul·lulaven per la zona en busca de prostitutes i alcohol barato semblaven tenir una mica de vida, encara que fos patètica i irrisòria, cavalcant dintre seu.
Un jove gos vagabund bordava a una gallina que passejava tranquil·lament pel mig del carrer principal picant amb el bec, en moviments mecànics, buscant molles de pa o qualsevol merda comestible que hi hagués tirada pel carrer.
Vora el riu, a cinc minuts del "centre", s'apilaven una dotzena de cabanyes fetes amb fusta. En una d'elles, il·luminada per una llum vermella, Ignasi Riera estava de panxa enlaire i des d'aquella panoràmica no podia deixar d'admirar, mentre se li feien unes bosses de saliva blanca als costats dels llavis, els pits rodons i perfectes de la petita noia asiàtica que botava i gemegava de plaer fingit a sobre d'ell des de feia ben bé cinc minuts.
Ella tenia una expressió de tedi i fàstic mesclats a la cara però sabia que l'única cosa que mantenia la seva chona humida i en plena forma, eren els dòlars dels homes com aquell.
- "Tu, todavía no correrte?"- va dir, amb un accent trillat, la jove que ja se n'estava atipant de follar amb aquell gordo calvo i amb pintes de fracassat que semblava impossible que algun dia no s'arribés a escórrer si no explotava la tercera guerra mundial.
- "Tu te callas!"- li va dir el senyor Font, esbufegant com un rinoceront, mentre li pessigava els mugrons, bruns i punxeguts, amb força a la petita índia.- "Yo pagarte mucho por follar, entiendes eso? Pay!... Money!... Pa-gar-te!... Soy occidental!... Ahhh... Espanyol!... Mucho dinero, trajes Giorgo Armani, the fucking golden card! Entiendes?... Así que... a callar!"
Tots els plecs deformes de greix de l'enorme panxa del senyor Font tremolaven a cada sacsejada de la noia com un matalàs d'aigua pelut, suat i llefiscós. L'home hi posava ganes però tot de pensaments i imatges li venien repetidament al seu cervell embutit en alcohol. La cara de la seva dona fent que no amb el dit des del jardí de la seva casa de Tarragona, els seu fill de 13 anys matant-se a palles al lavabo de casa amb una revista porno. "Aquell cabró", pensà Ignasi del seu fill, "No fotrà mai re a la vida aquell desgraciat". Llavors mirà el resta de la cambra i observà que un nen petit els mirava a través de la finestra amb un somriure de galta a galta.
- Fora d'aquí, desgraciat!- cridà Ignasi Riera mentre la seva polla petita i peluda d'executiu es posava més i més erecte i la noia asiàtica gemegava cada cop més alt, recordà que l'autobús de turistes venia a buscar-lo aquell mateix vespre i havia d'afanyar-se a buscar les maletes de l'hotel.
En un esforç sobrehumà va començar a fer unes ganyotes horribles i en un últim esforç en que se li inflaren un parell de venes al front greixós i amb crostes seques de les picades dels mosquits, aguantà la respiració, la cara se li posà vermella i després d'un esbufec contingut en que semblava estar més a prop d'un derrame cerebral que de cap altra cosa, ejaculà sorollosament.
La noia no feu cap gest diferenciat, simplement va somriure.
Bufant i suant, l'home es tragué de sobre la petita noieta amb les seves mans enormes.
- "Tu gustarte?"- digué ella, posant-se un vestit per sobre i pentinant-se una mica els seus llargs cabells negres.
- Pffff- digué Ignasi traient-se d'una estirada el preservatiu. Llavors va adonar-se d'una cosa que només passava als mes despistats - Meeerda! Està trencat! Em cago en la Durex dels collons! Si agafo alguna guarrada la mato!
- Que passa "señor"?- va dir ella rient amb sorna.
- Nada, nada!- digué començant a suar fred- A veure, on carai està la meva cartera...- i mentre furgava per les butxaques dels pantalons li deia a la noia- Cuanto es?
How much is it?
- 30 dòlars, "señor"- deia somrient la jove-. Without IVA.
- Molt graciosa...- es queixà ,en veu alta, mentre mirava a les butxaques de la seva americana Armani de fil blanca- On collons dec haver deixat la cartera?
- "Problemos, senyor?. Zei- Thei, ayudar."
- Si, si "problemos joder!"- va cridar mentre s'intentava posar els pantalons saltant a la pota coixa per l'habitació, mentre eructava fortament intentant recordar que n'havia fet de la seva cartera.
- "Que problemos senyor?"
- Mira Zuin-Té, o "como-coño-te-llames", no sé on t'és la meva cartera! Allà dintre hi tinc tota la meva fastigosa vida!.- digué, escupin saliva, mentre ella se'l mirava sense entendre res del que estava dient l'home però amb un somriure del tot angelical de galta a galta.- Totes les targetes, Visa, el carnet de conduir, el passaport, els xecs de l'empresa...merda!..Com puc ser tan imbècil!- llavors fent un exercici de memòria pensà- Es clar, me'l dec haver deixat a l'hotel! He d'anar-hi!
Es posà l'americana i després les botes "Timberland d'aventurer del Nil" que havia comprat a les segones Rebaixes del "Corte Inglés" per trenta euros enlloc dels cent vint estipulats.
- I have to go...- començà a dir Ignatius, intentant recordar les classes d'anglès a l'institut Americà però- Ah! Es igual, mira chica, me voy to the "Hotel Ming" i ara torno.
- "You can't go! Tu pagar ahora"!- digué ella posant-se entre ell i la porta de sortida de la cabanya. I llavors es posà a cridar en el seu idioma- Ziuo chai thé xie lin thuo!
- Te pagaré, but, first vaig a l'hotel, cony!- cridà l'home mentre mirant per sobre l'ombro de la noia va veure fora de la cabanya algunes persones que es començaven a agrupar al voltant de la caseta de fusta pels crits de la noia.
- No!- digué ella enfadant-se. De sobte el somriure havia desaparegut d'aquell bonic rostre asiàtic i ara es mirava l'home amb ràbia.- Tu no fuck me, OK? Nobody's fuck me!!
- Mira, look... no tinc temps per perdre- va dir ell mentre, eixugant-se amb un mocador la suor del front, recordava que probablement l'autocar ja l'estaria esperant davant l'hotel.- "De totes maneres- pensà- si no pago a la puta aquesta qui carai ho sabrà. L'economia d'aquest país no se'n ressentirà, segur".
- Tu pagar!- digué ella agafant-lo pel coll de la camisa.- Tu pagar!
- Aparta de davant meu, so puta!- i clavant-li una bufetada a la cara, la noia anà a parar de panxa a terra, cridant i plorant. Però lluny de quedar-se allà, s'aixecà d'un salt i felinament saltà a l'enorme esquena d'Ignasi Riera, clavant-li les llargues ungles vermelles de les mans als plecs greixosos del coll de l'home.
- M'estàs afogant... mala puta!- digué amb un fil de veu Ignasi mentre se l'intentava treure de sobre girant com una noria per tota l'habitació amb aquella noia arrapada a la seva esquena com una sangonera mentre li anava mossegant la nuca i li clavava les ungles al coll.
En un últim gir brusc, aconseguí tirar la noia per sobre el llit i ella i llençols rodaren per terra. Llavors, amb el coll i l'americana blanca tacada de sang, va veure la seva cartera a terra.
- A puta! M'havies robat la cartera!- digué Ignasi respirant pesadament per l'esforç.- Em volies robar, oi?
- Yo no robar, no robar!- va dir ella tirada al terra amb les cames obertes per on se li veia tot el cony.- Tu perder de your pocket!
Ignasi no recordava el significat de la paraula pocket, només sabia que si no marxava ara, perdria l'autocar i només Déu sabia quan el tornarien a buscar en aquell poble perdut enmig de la selva.
Va recollir la seva cartera del terra i li va tirar una cosa a la cara de la noia. Ella va cridar algunes paraules incomprensibles i llavors es va posar dos dits a la boca i va començar a emetre un xiulet agut i d'una sola nota.
- I ara, es pot saber que fas desgraciada?- va dir Ignasi que ja estava a punt de sortir per la porta- estàs com una cabra!
La noia no parava de xiular d'aquella manera i només quan Ignasi va sortir sota el cel de nit ho va poder comprovar. Cinc homes, que no passaven del metro cinquanta tots ells, esperaven armats amb pals i navalles prop del riu, davant la cabanya. També s'havien agrupat la resta de veïns amb els crits i la baralla per xafardejar una mica. Tots eren asiàtics.
"Merda...!", pensà Ignasi. Llavors va sortir la noia de la cabanya i va anar directament amb els cinc homes que esperaven davant del riu. Va pronunciar unes quantes paraules impossibles i després va senyalar a Ignasi. No calia saber gaire cantonès per entendre que allò no era cap intent de començar una llarga amistat.
- Espereu- va dir Ignasi, mentre no parava de suar, traient-se la cartera- Us donaré tot el que tinc. Dòlars! Dòlars!
La noia va esclatar en un riure sorollós i llavors tots els presents es van posar a riure amb ella. A Ignasi Riera, que semblava un porc mig degollat amb tota aquella sang que li baixava fins al pit, li van semblar una mica falsos aquells riures idiotes però també va provar de riure pensant que tot aquell malentès ja es donava per resolt. Lluny de tot això, de sobte, tothom es va quedar en silenci i només Ignasi amb quatre bitllets a la mà tremolosa encara reia amb uns roncs profunds sense adonar-se de res. Llavors també va callar, empassant saliva, tot pensant perquè només li passaven a ell aquestes coses.
- Tahn- yohu- xao-lin !- va cridar la noia, senyalant a Ignasi. Els cinc homes van ensenyar les armes amb els braços enlaire i tothom va aplaudir.
Llavors ho va entendre, era qüestió de vida o mort. Ningú de l'autocar sabia que estava aquí i tampoc tenia cap amic entre la resta de turistes. Si el mataven ningú el trobaria a faltar. El cor li va començar a bategar amb més força que mai i tirant els dòlars per terra, va començar a córrer en direcció cap al centre. Tothom es va posar a cridar i Ignasi només sabia una cosa certa: havia de córrer i molt.
Però el paisatge de nit, era completament diferent, ja no en recordava el camí. Va rodejar un parell de cabanyes de fusta, i va relliscar amb el terra fangós. Els cinc homes el seguien de prop. Podia sentir els seus ri
ures idiotes. S'aixecà, mig somicant, i seguí corrent en direcció al riu on les últimes cabanyes semblaven esperar-lo per enxampar-lo. Mirà enrera i va poder veure els cinc homes que el seguien cridant i rient i la noia que mitja hora abans botava a sobre d'ell ara el seguia, davant dels cinc, empunyant un matxet de mig metre de llarg.




De sobte li semblava que tot allò no era més que un malson, no podia ser real. Aquell paisatge, aquells mosquits que se li ficaven als ulls i a la boca, aquell riu, la selva a l'altre cantó i els crits, res era real. Tot era un somni. Derrotat i esbufegant com una foca, es deixà caure de genolls a la vora del riu, amb la roba mig estripada i plena de sang. Llavors va veure un nen amb una gallina entre els braços, el mateix que estava a la finestra quan follava amb la prostituta, que se'l mirava somrient. Ignasi li va tornar el somriure i després va començar a somicar entre sanglots picant amb els punys contra l'aigua bruta del riu.
Al cap d'uns segons els cinc homes van arribar fins on era ell. La noia, que tenia la cara inflada per la baralla es posà al davant de tots. Va dirigir unes paraules als homes i després es va posar just davant d'Ignasi Riera i mentre aixecava a l'aire el matxet digué:
- Turista...motherfucker!
I el matxet va baixar amb un cop sec.

































Comentaris

  • Bé,bé, bé...![Ofensiu]
    scherezade | 26-10-2005 | Valoració: 8

    M'agradat , t'he trobat mirant així per casualitat, i la veritat que m'has clavat al fons de l'història, com si fós el xiquet de la gallina llegint amb un somriure estúpid..
    L'home es molt "torrente", el tipic fill de puta i pareix que es la primera vegada (encara q sigui en la ficció) que un home d'aquests n'ix perdent..

  • ets molt legrand, tiu![Ofensiu]
    subal | 01-02-2005

    neeeeeeen! estic a la feina i no puc parlar... et faré un comentari més a fons quan ens trobem en situació... només dir-te que aquest relat és le millor que t'he llegit per aquí. Excel.lent l' espanglish de la noia, el tailandés (cantonñes) de la xorba, la persecució, el cabró de l'Ignasi, tot, tot... molt bé!

    Houellebecq+Cèline+American Psicho= Legrand.


    ...ets molt legrand, tiu...