Diuen que el destí està escrit en línies al palmell de la mà.Poc a poc es desdibuixen i salten a la cara, les molt cabrones.

el gran món dels animals! sempre són amb nosaltres... piquen, borden i volen.
Un bon relat.

que m'hagis comentat ha sigut un luxe, mersi

M'encanten aquest tipus de relats.El final inesperat i desesperat. Bravo.
Et seguiré llegint.

He rigut molt amb els teus afosirmes.
T'he descobert avui. Ho celebraré amb cava.
Felicitats!

Laia

m'ha recordat q fa temps una amiga i jo vam fer una agenda cultural monovocàlica.. i es que jugar amb les paraules enganxa molt!

sóc una llegidora insaciable de contes curts però els que més m'agraden són els microcontes.
M'he fixat que els relats segueixen l'ordre alfabètic. M'encanta aquesta subtilesa. Et llegiré fins a la zeta.
Zalut Zesco!

busco
remarco
unifico
inverteixo
xifro
ordeno
transporto

i res de res..els acròstics no fan per mi..

ha!
prò hi as pusat faltas ezpresamen?
sor k eh captat el misatxa,,,

ara si k manimu a esriura!!

andavant les atches!! ( s'escrigui com s'escrigui)

Quin és aquest calçat que portes que et permet no aturar-te?
té amor-timent lateral?
De tantes ampolles als peus se m'ha acabat la cinta aïllant!!!

Hi ha un altre opció que són les tirites del NO PENSAR. Van bé, i no cal recepta.

M'aturo a llegir-te, això sí. Que val molt la pena.

De petits ens expliquen la vida com un conte de fades.
De grandets trontolla l'estructura i no sabem com encaixar la introducció, el nus i el desenllaç.
I amb un lio tremendu al cap fem veure que els contes de fades existeixen.

Tal com raja
Des de dins
Desencanteri

Què carai!