no és cap conte de fades

Un relat de: Marc Freixas

això no és cap conte de fades

ni un poema per ensenyar-vos la bellesa

tan sols és el què em surt de dins...

sense mètrica,
sense rima,
sense normes

sense seguir els passos establerts,
escric la vivesa de la paraula amb un cert ritme

mentre el llarg camí em deixi fer,
cridaré a la poesia per la llibertat, la faré més nua

vull trencar amb tot!!

perquè tot això no és cap conte de fades...

només la puresa en essència primitiva

Comentaris

  • comentari[Ofensiu]
    La tieta | 21-06-2005 | Valoració: 9

    De petits ens expliquen la vida com un conte de fades.
    De grandets trontolla l'estructura i no sabem com encaixar la introducció, el nus i el desenllaç.
    I amb un lio tremendu al cap fem veure que els contes de fades existeixen.

    Tal com raja
    Des de dins
    Desencanteri

    Què carai!

  • essència[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 21-06-2005 | Valoració: 9

    Sense mètrica, sense rima, sense normes, sense seguir els passos establerts: així és com escric jo perquè no ho sé fer d'altra manera. En canvi, tu ho fas perquè pots triar i vols i, sobretot, sense deixar de ser Marc Freixas. L'essència no te la pots negar ni tu mateix

  • essència[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 21-06-2005 | Valoració: 9

    Sense mètrica, sense rima, sense normes, sense seguir els passos establerts: així és com escric jo perquè no ho sé fer d'altra manera. En canvi, tu ho fas perquè pots triar i vols i, sobretot, sense deixar de ser Marc Freixas. L'essència no te la pots negar ni tu mateix

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.