El poeta

Un relat de: La tieta

Adoro el mite,
el poeta.

M'alimento de les seves paraules agres,
dels seus colzes gastats,
de les seves mans rovellades,
del seu alè,
de la seva veu que se'm clava a les orelles.

L'adoro en silenci.

No el penso païr.

Comentaris

  • AtzaVaRa | 06-11-2005

    M'agrada com deixes anar les paraules a l'aire i es queden per allà flotant...tens un estil molt lleuger però alhora carregat de profunditat i sentiments. M'agrada descobrir-te.
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • Primer comentari![Ofensiu]
    Bruixot | 15-06-2005 | Valoració: 9


    Veig que serè el primer a comentar-te, quina responsabilitat! I jo que sóc bastant nou aquí...

    M'han agradat els tres escrits que tens. Tots tres. Breus. Concisos. Amb un punt de misteri.....estrany d'explicar.....

    Adores el mite...el mite del poeta. Però, existeix el poeta? Només hi ha persones que com tu i jo escrivim paraules d'una manera que ens sembla bella. Que ens produeixen sensacions.

    M'he quedat estranyat amb l'última frase:
    "No el penso païr."

    Segueix escrivint. Segueix enviant coses.

    Endavant!