amargs i al hora dolços records
avivats ara per les teves lletres

jrrof és Josep Rof i Rof

"ella i jo fem camí junts" "anem agafadets de la ma" "estem condemnats a entendre'ns" "fins que el cos aguanti"
Amic gràcies per el comentari et convido a visitar-me! En el meu blog viuràs mes la malaltia http://blogs.avui.cat/jrrof/
Ara: "estic en el millor dels pitjors possibles"

bonic i tendre!!!!

a la vida mal que ens pesi així és de crua la realitat

costa tant poc i molt dir gràcies, sincerament bocidecel GRÀCIES per les teves paraules que van directe el cor, també per el 10 atorgat (espero no siguin punts ja que com he dit en vaig sobrat) bocidecel a la vida i per la vida CORATGE I ENDAVANT!

en Joan ens ha obsequiat amb un bonic relat de vida gràcies
a la VIDA tots tenim un destí i dia a dia anem caminat cap a ell... fins al la fi...

benvolgut Joan simplement gràcies per el teu encertat comentari

quant a mi sem fa aquesta pregunta, per cert feta mol assíduament...

"Com estàs?
la meva resposta és *VS a qui?

quants s'han quedat per el camí...
quants nià de pitjors...

la conformitat em forma d'ironia és la que em porta a contestar amb una pregunta, si la vull eduir contesto de conya!

*comparativament a quí?

hola bocidecel si ho has brodat els ?? són una negació, un refús a la malaltia?? amb el teu permís em passejaré per la teva poesia, a simple vista crec que és molt fresca, planera i dona em que pensar... coratge i endavant!