"AMB UNA LLETRA A LA MA"

Un relat de: jrrof

Passejo pels carrers, places, voreres i demés llindars: fidels forats i difícils i infranquejables escalons m'acompanyen sempre. Me'ls trobo fent camí. A més de persones.

Trobo unes monges somrients. Ens saludem. D'on veniu tant felices? De l'església, acabem d'escoltar missa. En veure-les, penso allò "La Fe mou muntanyes"

Dos homes asseguts al mateix banc. Cada dia amb la mateixa postura i ubicació. Fumen. El fum i la senyoreta, però cada dia són diferents.

Un escombriaire fa net el passeig, cada dia es baralla per recollir el que els altres han tirat. Ell ho fa cada dia, els altres també.

Una dona gran amb bastó s'atansa a la finestreta que venen cupons. Cerca la sort. Llunyana i difícil sort. El que no sap és que ella mateix és la sort.

A la cabina telefònica, una dona quasi cridant xerra i xerra. Du un mocador al cap.

Un gos aixeca la cama a la soca d'un til·ler. A l'altre punta de la cadena una persona es fa el distret.

Uns avis la fan petar a la plaça, un xerra , els altres escolten.

Quines corredisses, els guàrdies pugen el cotxe i surten sirena en ma. Sols ells saben a on van.

Tres dones i un cotxet que du un nadó, xerren i xerren al mig d'una vorera estreta. Elles no s'adonen que no puc passar. Un home les avisa. Feu, feu no tinc cap pressa. Les dones quan xerrem és que no parem. Vaig poder continuar el camí. Al cap d'una estona i en un altre indret, encara continuaven la conversa, però sols eren dues i el nadó s'havia despertat. Tenien raó que "no paren"

Una encallada per un esglaó mal adaptat, no puc pujar. Un forçut jove em vol ajudar. Ell no sap que no pot, per molta força i ganes que tingui. L'agraeixo. Marxa mirant gens convençut.

Són les paradoxes de la vida. N'hi ha que duen una L rera el cotxe (són conductors novells) i jo sense adonar-me'n, ni que s'adonin, passejo amb l'ela (L) a les mans.

Apunt clarificador: passejo amb cadira de rodes electrònica de nom McLaren i La lletra que em referia es la L de "ELA esclerosis lateral amiotrofica"

Apunt: s'ha escrit el dijous, 10 / maig / 2007

Comentaris

  • jrrof | 25-10-2008

    "ella i jo fem camí junts" "anem agafadets de la ma" "estem condemnats a entendre'ns" "fins que el cos aguanti"
    Amic gràcies per el comentari et convido a visitar-me! En el meu blog viuràs mes la malaltia http://blogs.avui.cat/jrrof/
    Ara: "estic en el millor dels pitjors possibles"

l´Autor

Foto de perfil de jrrof

jrrof

18 Relats

10 Comentaris

12499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
després d'una vida de treball...ara des de l'estudi actiu "on veig passar el temps"

m'agrada la FOTOGRAFIA de pedres, coses insòlites, flors i tot lo que trobo per el camí que m'entra per l'ull de la càmera...

des d'aquí us convido a visitar-me, gràcies...

http://www.facebook.com/jrrof //
http://blogs.avui.cat/jrofrof/ //
http://jrrofi8mes.blogspot.com/ //

http://enfoques6ela.blogspot.com/ //

http://opinemlagarriga.blogspot.com/