Morirè pel camí

Un relat de: Joan G. Pons


-Joan….. mires i no mires. Fa estona que et segueixo.
-Estic capficat.
-I doncs, explica't. Era el meu amic Follet, un de tants i sempre invitadors a comunicar.
-Alguna vegada canvio de bar i vaig a prendre un tallat a un bon amic, en Fidel, i avui l'he trobat molt neguitós.
-Tenia algun tema ?
-M'ha dit una frase que ha penetrat dins meu i…
-Quina frase ?
-"Morirè pel camí"
-Vaja… és forta !
-Jo l'he contestat, tot fent servir la tecla de l'humor: Fidel… moriràs al final del camí.
-M'agrada… molt bona…. I què t'ha dit !!
-Ha fet un somriure.
-Parlem del camí ?
-Tots tenim i anem fent un camí. La fi del camí podem anomenar-ho mort. No m'interessa el fi del camí. Sí, tot el que puc fer, no fer i deixar de fer, caminant.
-Joan, què és per tu caminar ?
-Caminar és viure. Caminar és avui i demà que tot seguit, després de dormir, és avui. Caminar és gaudir d'un paissatge que és viu. Caminar és trobar i trobar-te. Caminar és sentir. Caminar és descansar perquè estàs cansat.
-Cada persona té un camí…. ?
-Hi han molts camins…la persona té opcions de camins…. Pot triar un camí. Pot tornar endarrera i triar un altre camí. Per mi, l'important, és fer camí. Caminar.
-Ho tens clar.
-Tinc clar i relaciono, caminar i viure. Viure és respirar. Viure és despertar. Viure és conviure. I tot això es complementa caminant.
-I allò que diuen "les pedres del camí"….
-Si les veig, faig un salt. Si no les veig, ensopego i m'aixeco i segueixo. Caminar és seguir quelcom que s'ha decidit i fruïr-ne. Caminar no és un patiment. Caminar és un re-nèixer.
-A vegades, Joan, caminar demana companyia.
-Sí. I és maco caminar compartint. I també acceptant una solitud engrescadora.
-I el camí on et porta. El teu camí té un objectiu ?
-Per mi, Follet, caminar ja és un objectiu. Un objectiu és quelcom de futur, molt relatiu. Caminar és una experiència de present. Avui, ara, camino.
-T'acompanyo.

Comentaris

  • viure i conviure[Ofensiu]
    jrrof | 07-07-2008 | Valoració: 10

    en Joan ens ha obsequiat amb un bonic relat de vida gràcies
    a la VIDA tots tenim un destí i dia a dia anem caminat cap a ell... fins al la fi...

  • TROBAR-ME[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-04-2008

    Sobretot no oblidar el TROBAR-ME. Superant l'etiqueta de la paraula egoisme.
    Opino que quan més SOM més ens OBRIM als altres.

  • caminar i tant i tant i tant tant !!!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-04-2008

    Gràcies Vicent per la teva aportració i comentaris.

    Viure es caminar i caminem perquè vivim. I Visca !!!

  • Ah! el ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-04-2008 | Valoració: 10

    ... poema de l'Antoni era "T'estimes més Samarcanda que no Ítaca..."

  • Li havia ...[Ofensiu]

    ... comentat aquest matí a Antoni Casals un dels seus poemes que parlava d'això de caminar o arribar al destí, per a mi el més important és caminar, sempre tenint el destí com a objectiu, però hi ha vegades que se'ns escapa l'objectiu i l'únic que fem és caminar, també ho done per bo, el sentit és el camí, no m'agradaria veure acomplits tots els meus somnis, estaria mort aleshores.
    Salutacions de Vicent.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: