Història del Triangle... familiar

Un relat de: Joan G. Pons

Truca el noi a la mare: ¡Hola mare, estic dinant amb el pare!

Un altre dia, truca el noi al pare: ¡Hola pare, estic dinant amb la mare!

Resposta coincident a les dues trucades: ¡Avises abans!

El dinar és punt de trobada o punt d'avís de "no trobada".

Els protagonistes d'un dinar, com a culminació de quelcom preparat per consumir, de quelcom preparat amb dedicació, els hi agrada rebre i compartir.

La llibertat de "avui no vinc a dinar" xoca amb la sensibilitat d'un dinar buit de companyia, més o menys participativa.

La frase…"avises abans" no funciona. Arriba, gairebé sempre, tard, quan el menjar ja és a taula. I llavors algú menja el que ha cuinat, sense ningú més. Els sabors tenen un altre sabor.

El noi li agrada dinar amb la mare i el pare. I també amb tots dos. Però, d'això fa massa termps i el record ha perdut color.

El noi vol avisar amb antelació suficient, però sempre es troba amb la sorpresa, molt agradable, de la seva mare o el seu pare que l'inviten a dinar plegats.

A vegades, ha pensat o potser somniat, i no podríem coincidir un dia tots tres ?

Comentaris

  • crua.... amb salseta[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-07-2008

    Gràcies. Si podem i ens deixen cal una mica de salseta.

  • crua realitat[Ofensiu]
    jrrof | 10-07-2008 | Valoració: 10

    a la vida mal que ens pesi així és de crua la realitat

  • la comunicació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-07-2008

    Tant evident i a vegades tant difícil.... Gràcies Vicent.

  • goig al llegir el teu comentari[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-07-2008

    Gaudeixo de les teves paraules, coincidents i plenament positives.

  • Triangle, quadrat o pentàgon...[Ofensiu]
    bocidecel | 08-07-2008 | Valoració: 10

    El que expliques serveix per a qualsevol polígon familiar. M'agrada molt aquest joc d'absències en el triangle. M'apunto la frase "la llibertat d'"avui no vinc", xoca amb la sensibilitat d'un dinar buit de companyia", la trobo enertadíssima. A totes les famílies, és una situació que passa sovint quan els fills es fan grans. També penso que potser serveix per acostumar-se gradualment a les seves absències (sempre hem de buscar el costat positiu).
    Una abraçada.

  • imaginació amb pincellades reals[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-07-2008

    Gràcies "ullsblaus1". Relat amb unes notes visuals escoltades en un restaurant.

  • Molt bé.[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 08-07-2008 | Valoració: 10


    És un relat que l'analitzes molt, per tant saps molt bé el que dius i aixó em sembla fantàstic.
    Una altra hisatòria imaginativa. Et seguiré llegint. Gràcies.

    Un salut d'ullsblaus1

Valoració mitja: 10