Jordi Sebastià i Galí

Barcelona,

4 Relats, 11 Comentaris
8085 Lectures
Valoració de l'autor: 8.86

Últims relats de Jordi Sebastià i Galí

  • Un ratpenat esbojarrat ?

    Jordi Sebastià i Galí - 09-04-2005 - 2228 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 25 minuts

    No sé que coi els ha agafat als de casa ! Ja n'estic fart ! He estat una setmana fora, torno sa i estalvi, i en lloc de saltar d'alegria els agafa una emprenyamenta d'aquí t'espero. Jo trobo que no n'hi ha per tant. No han valgut ni raons ni sermons, ja els he dit que la primera versió, la del viatge a Cuba, no era certa, que era un subterfugi per treure'm els amics de sobre, que tot plegat tenia una explicació més normal. Els he dit, cuitant que no ens sentis ningú, que havia anat a Montserrat a meditar.... No sé que els ha semblat pitjor, m'han dit de tot, que si era un bergant, un mentider, un mujeriegu, un aprofitat, un descarat, un irresponsable... Sort de la meva dona que finalment ha cavil·lat que potser m'havia trastocat, temporalment, és clar ! No quedant altre remei m'he aferrat a l'argument i ja podeu imaginar com ha acabat tot plegat, de psicòleg a psiquiatra passant per tests, sessions i una tanda de remeis que fan de mal anomenar. més

  • un relat.com

    Jordi Sebastià i Galí - 01-04-2005 - 1571 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Té collons! M’he alçat aquest matí fresc com una rosa i més content que un gínjol. La culpa la té la bleda de la Montse (la meva germaneta) que, tot i que a vegades sembla que n’hi en falti un bull, l’ha encertat de ple. més

  • L'Amistançada

    Jordi Sebastià i Galí - 30-01-2005 - 2170 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 40 minuts

    Ella, enlluernadora, sense dir res, s'acostà mirant-me amb un esguard especial, i altre cop, sense quasi adonar-me'n em besà a la boca. Primer suaument, a petits intervals, que em semblaren eterns, i després, ja sense poder-me contenir, en una besada llarga i apassionada. Els seus llavis calents, dolços, inflamaren de mala manera els meus instints. A poc a poc, els seus dits, i els meus, guiats per l'essència bàsica del nostre ser, resseguiren amb passió les formes dels cossos cercant la pell encesa. més

  • Les Tribulacions del Fantasma

    Jordi Sebastià i Galí - 17-09-2004 - 2116 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Aquesta Història, així com totes les del fantasma de les Carenes, està inspirada en el personatge real d'en Ramon, alies el llagardero (perquè menjava llangardaixos), mosso de la masia de Can Turu, que venia per casa a vendre bolets, cireres i altres productes de l'hort quan jo era molt petit. Vestia de pagès autèntic i era un pobre home de caràcter molt jovial (així el veia jo). A la història apareixen referències a persones i objectes reals, les cartes que encara tinc al meu poder, les va regalar un italià, anomenat Maricondi, a la Magda, parenta de la meva àvia, que estudiava cant a Itàlia, i a la qual festejava. La foto, desdibuixada digitalment, del cadàver de l'encapçalament, és real i la va fer el meu avi Rafel amb el seu amic Arnau, àlies "Tarzan" (per lo fort i guaperes), al Cementiri Vell de Terrassa quan l'enrunaven per fer-hi una llar d'avis. El meu Avi, havia estat, com a cap de negociat de l'Ajuntament, responsable de la gestió dels Cementiris de Terrassa. A la foto es més

Últims comentaris de l'autor

  • M'ha agradat molt el teu relat. Jo sóc fill d'una pubilla Galí "mal casada" amb un Sebastià pelat i d'esquerres. Ho dic per que quedi clar que som els parents pobres d'una família Galí de pedigrí. Potser fins i tot som parents llunyans... De petit al poble, tothom em coneixia com el Jordi de cal Galí o bé directament com a Jordi Galí. Al llarg dels anys vaig gaudir dels avantatges de posseir uns cognoms exclusius, sobretot al col·legi de barri on baix estudiar ple de cognoms acabats en ez i cia. Darrerament però, xafardejant per internet, vaig descobrir un manso, anomenat com jo, que estava en cerca i captura. Vaig tenir un ensurt de mort, no vaig dormir fins que vaig trucar a un parent mosso d'esquadra, que em va confirmar que no era un error sinó que es tractava d'una altra persona amb els meus mateixos cognoms. I jo que estava tant content... Fins i tot vaig pensar en un pseudònim. Però finalment es va imposar la raó i vaig arribar a la mateixa conclusió que tu, no sona malament, té avantatges i de moment no han vingut a detenir-me...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: