M'ha agradat molt el teu relat. Jo sóc fill d'una pubilla Galí "mal casada" amb un Sebastià pelat i d'esquerres. Ho dic per que quedi clar que som els parents pobres d'una família Galí de pedigrí. Potser fins i tot som parents llunyans... De petit al poble, tothom em coneixia com el Jordi de cal Galí o bé directament com a Jordi Galí. Al llarg dels anys vaig gaudir dels avantatges de posseir uns cognoms exclusius, sobretot al col·legi de barri on baix estudiar ple de cognoms acabats en ez i cia. Darrerament però, xafardejant per internet, vaig descobrir un manso, anomenat com jo, que estava en cerca i captura. Vaig tenir un ensurt de mort, no vaig dormir fins que vaig trucar a un parent mosso d'esquadra, que em va confirmar que no era un error sinó que es tractava d'una altra persona amb els meus mateixos cognoms. I jo que estava tant content... Fins i tot vaig pensar en un pseudònim. Però finalment es va imposar la raó i vaig arribar a la mateixa conclusió que tu, no sona malament, té avantatges i de moment no han vingut a detenir-me...