Cercador
Tots els relats de jsebastia
Un ratpenat esbojarrat ?
jsebastia - 09-04-2005 - 2307 Lectures - 4 comentaris
Temps estimat: 25 minutsNo sé que coi els ha agafat als de casa ! Ja n'estic fart ! He estat una setmana fora, torno sa i estalvi, i en lloc de saltar d'alegria els agafa una emprenyamenta d'aquí t'espero. Jo trobo que no n'hi ha per tant. No han valgut ni raons ni sermons, ja els he dit que la primera versió, la del viatge a Cuba, no era certa, que era un subterfugi per treure'm els amics de sobre, que tot plegat tenia una explicació més normal. Els he dit, cuitant que no ens sentis ningú, que havia anat a Montserrat a meditar.... No sé que els ha semblat pitjor, m'han dit de tot, que si era un bergant, un mentider, un mujeriegu, un aprofitat, un descarat, un irresponsable... Sort de la meva dona que finalment ha cavil·lat que potser m'havia trastocat, temporalment, és clar ! No quedant altre remei m'he aferrat a l'argument i ja podeu imaginar com ha acabat tot plegat, de psicòleg a psiquiatra passant per tests, sessions i una tanda de remeis que fan de mal anomenar. més
un relat.com
jsebastia - 01-04-2005 - 1633 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 3 minutsTé collons! M’he alçat aquest matí fresc com una rosa i més content que un gínjol. La culpa la té la bleda de la Montse (la meva germaneta) que, tot i que a vegades sembla que n’hi en falti un bull, l’ha encertat de ple. més
L'Amistançada
jsebastia - 30-01-2005 - 2252 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 40 minutsElla, enlluernadora, sense dir res, s'acostà mirant-me amb un esguard especial, i altre cop, sense quasi adonar-me'n em besà a la boca. Primer suaument, a petits intervals, que em semblaren eterns, i després, ja sense poder-me contenir, en una besada llarga i apassionada. Els seus llavis calents, dolços, inflamaren de mala manera els meus instints. A poc a poc, els seus dits, i els meus, guiats per l'essència bàsica del nostre ser, resseguiren amb passió les formes dels cossos cercant la pell encesa. més
Les Tribulacions del Fantasma
jsebastia - 17-09-2004 - 2194 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 18 minutsAquesta Història, així com totes les del fantasma de les Carenes, està inspirada en el personatge real d'en Ramon, alies el llagardero (perquè menjava llangardaixos), mosso de la masia de Can Turu, que venia per casa a vendre bolets, cireres i altres productes de l'hort quan jo era molt petit. Vestia de pagès autèntic i era un pobre home de caràcter molt jovial (així el veia jo). A la història apareixen referències a persones i objectes reals, les cartes que encara tinc al meu poder, les va regalar un italià, anomenat Maricondi, a la Magda, parenta de la meva àvia, que estudiava cant a Itàlia, i a la qual festejava. La foto, desdibuixada digitalment, del cadàver de l'encapçalament, és real i la va fer el meu avi Rafel amb el seu amic Arnau, àlies "Tarzan" (per lo fort i guaperes), al Cementiri Vell de Terrassa quan l'enrunaven per fer-hi una llar d'avis. El meu Avi, havia estat, com a cap de negociat de l'Ajuntament, responsable de la gestió dels Cementiris de Terrassa. A la foto es més