El pesebre del segle XXI

Un relat de: Jo i prou

Torna Nadal. Al primer món la gent va contenta, consumisme, regals, menjar abundant...
Els menuts fan el pessebre, l'arbre, fan cagar el tió...

Però... quin és el pessebre del segle XXI?

Els pastors van de camuflatge. Ai no! No són pastors, són els soldats, que seguint les ordres dels que manen van a matar vides per la seva pàtria. Armes de destrucció massiva, petroli... és igual, la guerra per territoris i poder està en marxa.
Les dones que van amb càntirs a buscar aigua o que van a rentar la roba surten malaltisses i amb la mirada baixa. L'aigua té un color d'un to marró. Les malalties són abundants, la roba surt bruta. Els pagesos veuen com les seves collites moren cremades, per la pluja àcida o per qualsevol fenomen meteorològic. Els ramaders no sobreviuen de la ruïna quan el bestiar mor d'una plaga o qualsevol malaltia.
A la cova l'Infant acabat de néixer li falta un braç, una bomba la deixat manco. Els óssos se li marquen a la pell. La fam abunda cada dia més. El pare veu com és queda sense feina i la mare com la possible escola on podria anar el seu fill és destruïda per un obús. Els trossos de metralla impacten entre els innocents.
Ja no veuen el Nadal, ni l'estiu, ni l'arribada del nou any...només la supervivència i una mica de riquesa...només poder tindre cada dia el plat a taula.

Comentaris

  • UN PESSEBRE[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 31-12-2008 | Valoració: 10

    Que ens el porten a casa, cada dia, mirant la tele, escoltant la radio, perquè ningú el desfà i en comença un de nou? Perquè ningú té cura de les figuretes, les embolcalla amb roba de seda, amb paper de mil colors? Perquè fem del Nadal una festa interna, una festa de casa i no surtim al carrer a gusaità que hi passa? Algu ens ha ensenyat que el pessebre del segle XXI es una disbauxa? Parem-ho, i tornarem a fer el pessebre clàsic, el de tota la vida. Podrem?

l´Autor

Jo i prou

9 Relats

5 Comentaris

6753 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Observadora de la vida i somiadora, a vegades massa, si es que es pot somiar amb excés.
No confio en descriure'm, potser perquè sóc una mica bipolar, o perquè canvio de pensaments amb facilitat....