I per un cop, els meus contes de fades els escrivia jo seguint el ritme dels batecs del meu cor

Un relat de: Jo i prou

Gent, gent i més gent. Tots semblaven entretinguts, divertits i sense prestar atenció si més no a l'espectacle. Tots menys jo, es clar.
Un foc per dins em cremava. No volia estar-me mirant allò, no volia riure, no volia passar una estona entretinguda.
Et volia a tu. Els teus ulls mirant-me intensament, el teu alè a la meva cara, els teus llavis sobre dels meus, el teu cabell entre els meus dits, les teves mans baixant per la meva esquena.
Era una addicta. I et necessitava. Et desitjava. Et volia. Et somiava.
Per això no em devia estranyar al sentir el frec dels teus llavis contra els meus.
Em vas mirar i amb un somriure als llavis vas desaparèixer. Em vaig sentir cridada. La teva ment influïa la meva.
En un racó on l'ombra hi regnava ens vam trobar.
Ja podia passar el temps. Aquest cop si que no em preocupava res.
Ja era feliç, ja estava amb tu. Ja havia tocat el cel.
I per un cop, els meus contes de fades els escrivia jo seguint el ritme dels batecs del meu cor.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Jo i prou

9 Relats

5 Comentaris

6739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Observadora de la vida i somiadora, a vegades massa, si es que es pot somiar amb excés.
No confio en descriure'm, potser perquè sóc una mica bipolar, o perquè canvio de pensaments amb facilitat....