Cercador
Sóc un marcià
Un relat de: Llorenç Garcia- Compartir:
Ho confesse. De vegades em sent com si fos un marcià. Saps què vull dir? Aquelles voltes en què em percep completament aïllat i no sóc capaç d'actuar amb congèneres de la meua espècie. Em parlen, em miren, tracten de provocar algun moviment en mi i jo responc com un autòmata programat per emetre respostes estereotípiques i merament formulàries . No vull ni creuar l'esguard amb cap membre de l'espècie humana perquè no sabria com pertoca reaccionar en aqueixos casos i evitar reaccions socialment sufocants. Trobe que en aquests dies en concret estic abduït per alguna mena d'enginy extraterrestre (no sé si més avançat o no) que em segresta tota la consciència cap a dimensions siderals on els meus pensaments leviten sense trobar eco i els meus sentiments són absorbits per forats negres.
"PER AIXÒ, MILLOR NO EM PARLES, NI EM DEMANES QUÈ EM PASSA. AVUI NOMÉS ESTIC EXERCINT EL MEU DRET A ESDEVENIR UNA BESTIOLA ESTRANYA, ASOCIAL I ALIENADA. ENTESOS?"
Comentaris
-
De marciana a marcià[Ofensiu]Unaquimera | 09-06-2009 | Valoració: 10
Quina sorpresa rebre un comentari teu, Llorenç, després d'un any!
Et vaig comentar el relat "Potser... algun dia..." fa un any, però no vas respondre per cap mitjà... et vaig "enganxar"al gener d'enguany a "El màgic acte..." amb motiu de l'aniversari del cinquè aniversari d'RC... i des de llavors no havia tornat a saber de tu... i, ara que per fi tinc notícies de què ets viu i actiu, resulta que ets un marcià, i que a més a més, no ets l'únic!
;-))
Bé, no preguntaré res... només et diré que respecto el teu dret... i que comparteixo plenament la teva auto percepció, però cap a mi mateixa!
Reconec també, però, que aquests períodes "marcians" són molt breus, i aviat retorno al meu estat més habitual.
Tornaràs tu a passar pels meus escrits? M'encantaria saber de tu més sovint!
Mentre espero els teus mots, t'envio una abraçada de la millor espècie,
Unaquimera
-
...[Ofensiu]crohnic | 04-05-2009
Jo també vull ser un marcià!!
Bon relat!! -
Marcià[Ofensiu]Jo i prou | 04-05-2009
Bé, no veig que ser un marcià sigui dolent, així que potser jo també volaré fora de la Terra.
Un bon relat.
Salutacions.
l´Autor
87 Relats
315 Comentaris
108356 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.
També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.
"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.
Gràcies.
Llorenç Garcia
el meu blog