Baix la pluja

Un relat de: kaly_120

Comença a ploure, les gotes esquitxen els cristalls de l'habitació i casi no em deixen veure a traves d'ells. Escolte bufar el vent amb tanta força que aquest fa augmentar la meua inquietud per segons. Tombada en el llit espere impacient la teua arribada, espere el raig de sol que fa escalfar el meu esperit.
Arribes xopat d'aigua i tremolant de fred. Les teues petjades van formant el camí que et porta al meu costat. Intente fer-me la dormida, però no aconsegueixc controlar el batec del meu cor quan t'apropes a mi. Em beses els llavis i note el teu alè recorrent cada centímetre del meu cos. M'agarres en braços i em portes a somiar amb tú baix la pluja, cada gota que em cau en la cara és un motiu pel qual no vull separar-me de tú.
Formes part de mi i per molta distancia que haja entre els dos sempre apareixeràs en els meus dolços somnis.

Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 17-05-2010 | Valoració: 10

    avui t'he descobert amb aquest relat...que m'ha agradat doncs transmet sentiments...és tendre i suggestiu..et felicito
    una abraçada encaixada

    fins ben aviat
    joan

  • Pluja[Ofensiu]
    Jo i prou | 29-11-2008

    Quin relat més maco!
    La pluja i l'amor.
    Una gran parella, sens dubte.

    M'ha agradat molt!

  • Què bonic![Ofensiu]
    annah | 28-11-2008 | Valoració: 10

    I, què romàntic!
    Perquè la pluja ens fa apareixer sentiments d'amor tant intensos?


    Una abraçada!

    Anna

Valoració mitja: 10