Inocència

Anar creixent és inevitable i en el teu poema ho plasmes d'una forma molt bonica i delicada, alhora que nostàlgica...No perdem l'innocència.

Encantada de conèixer-te Fada del bosc

Gràcies per este poema tant ben trenat.

Com em satisfà el teu despertar, Fada del Bosc, l'estava esperant!

M'han agradat molt els teus versos, i m'han fet pensar...Crec que la innocència és una qualitat valuosa que hauríem de conservar tota la vida, però també crec que a vegades la candidesa ens pot fer molt de mal. Potser hauríem de ser més cautelosos quan ens relacionem amb persones desconegudes. Fa poc que he tingut una molt mala experiència, i potser és per això que em surt aquest comentari...

Una abraçada,

brins

Un poema preciós i amb insinuació de no perdre l'inocència. Precioses metàfores des del teu cor (la torre). Doncs tens un estil preciós sobre aquesta acció de tu mateix.
M'ha agradat molt, Fada del bosc.
Un salutació.
Perla de vellut

No l'hem de perdre mai la innocència. No la perdis.
Una abraçada
Joan

Viure i deixar enrere la innocència és un retrat del pas del temps. Una etapa rera l'altra fan el camí. Perdre la innocència és viure, anar endavant. Un poema per a pensar-hi. Una forta abraçada.

Aleix