Cercador
Llar i vent de nord
Un relat de: StarryNightSempre he cregut que jo estava feta per ser llar. Aquell lloc on vols tornar per què entre altres coses, saps que està allà, inamovible.Aquella olor eterna a casa, aquell sentiment de estar al teu refugi. Sempre he cregut que era llar i que tenia que ser liar per les persones que estimo.
Però jo no ho soc de inamovible, ni un refugi al que tornar. Sóc canviant, sóc vent de nord i tempesta. Sóc llum però també nit sense lluna. Sóc fugaç.
M'he tornat un lloc imprevisible, que apareix de sobte, que no estava al mapa.
Em creia llar qual estava feta per ser vent.
Comentaris
-
Sr Garcia - Llard[Ofensiu]StarryNight | 14-03-2021
A vegades hem de llegir dues vegades les coses per veure. No passa res. Igualment aniré en compte a l'hora de escriure el titol dels meus escrits! Una salutació.
-
Llard.[Ofensiu]SrGarcia | 07-03-2021
Vostè perdoni, però d'un primer cop de vista havia llegit "Llard i vent del nord".
La poesia adquireix un altre sentit; potser li hauria de prestar atenció. -
Inquietant [Ofensiu]Fada del bosc | 01-03-2021 | Valoració: 10
De manera molt gràfica descrius aquella inquietud que se sent quan tot trontolla, quan no ens sentim segurs enlloc. Estem sotmesos a tal devastació que el nostre ser, la nostra llar s'esvaeix i de sobte ens transformem en vent del nord, fred.
Però el vent no dura per sempre, després arriba la calma, on em d'anar reconstruint tot el que aquest vent ha destrossat i a poc a poc, tornem a ser llar.
Magnífica manera de descriure els sentiments més profunds.
M'agrada com escrius i espero llegir més coses teves.
La Fada