Saber mirar la vida als ulls.

Un relat de: Fada del bosc
Mentre passejàvem
agafades de la ma
t’he mirat fixament.

Cercant respostes
dins una mirada
que no puc abastar.

Els teus ulls
d’un color indefinit
no em diuen res.

Pas a pas
tan sols puc notar
l’escalf de la teva ma
que em fa seguir
caminant al teu costat.

Sense rancors
oblidant que un dia
em vas decebre,
acceptant que sense tu
No sóc res.

Ja no busco el perquè
dins un món sense sentit.

Ara sé que passi el que passi
et puc mirar als ulls.

Comentaris

  • Amb una mirada.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-07-2019 | Valoració: 10

    Oh! Oh! quin poema tan tendre i definitivament de perdó, on les teues paraules ho diuen tot. És tan fi i elegant que et perdonarà definitivament.
    Un plaer de lectura, Fada del bosc.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Hola Fada![Ofensiu]
    Bonhomia | 24-12-2013 | Valoració: 10

    Noia, on deses la teva inspiració? Bé, en tot cas escrius molt bé i potser has triat un altre viarany. Sinó: escriu-re a vegades resulta màgic. Records!


    Sergi

  • no em podia ressistir...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-10-2012 | Valoració: 10

    a tornar a llegir un poema teu fada...

    un bon poema, reflexiu, que es fa rellegir i arriba
    agafar la vida de la mà i mirar-la a la cara

    una abraçada !!
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Fada del bosc

Fada del bosc

33 Relats

300 Comentaris

53684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Visc dins un bosc,
un bosc d'emocions;
un bosc castigat per
les glaçades al hivern
i la sequera a l'estiu.
Un bosc on,
a la primavera
canten els ocells,
i a la tardor
cauen les fulles.
De fet...
només sóc una fada,
una fada que...
s'emociona amb les paraules.

lafadadelbosc@gmail.com