Sirena

Ets filla dels Déus, viuràs adolescent al riu i tindràs plenitud al mar. Seràs calmada i ferotge. Respectada i embrutada. Admirada i odiada. Volaràs i tornaràs a néixer. I tornaràs a bellugar com una sirena mil vegades. Fins que se't trenqui el cor i et tanquis amb el pes d'un iceberg a sobre. Tranquil·la, el temps tot ho cura, ets del cel i de la terra.

Gràcies fada, per fer-me desitjar anar al mar al llegir el teu poema.

Sento dins meu un cant al cos d'una sirena. I m'enriqueix. I connecta amb el meu estat emocional. Gràcies !!!
No m'agraden les serps, potser cal que descobreixi la seva dansa. Gràcies !!!

val la pena,
com el bonic gaudir de tota sirena...
I seguim nedant,
entre mars i oceans...
Bonic poema!!!

Molt maco Fada, et fa sentir lleuger, harmoniós, i com diu el poema, tant se val …si l’esperit pot esser lliure..
Felicitats fada

que com gotes d’aigua esquitxen poesia d’aquest
meravellós poema.
Salutacions
Josep

Tot el teu relat m'ha deixat una sensació de frescor i llibertat a la pell. Nedar per l'aigua freda d'un riu és un dels grans plaers d'aquesta vida. Deixar-se endur pel corrent, sense destí fix, una aventura agosarada. Gran poesia estiuenca. Una abraçada.

aleix

aquesta sensació d'arribar a assolir una fita, la llibertat dins la immensitat... el poder tenir l'oportunitat de retrobar-se

una salutacio ben cordial
j.

aquesta companya que ens acarona dolçament... Que bonic és poder expressar els nostres sentiments amb tan belles paraules.
Enhorabona, Fada!