Un sentiment abocat en paraules...

La intensitat del sentiment és tan forta que, sigui on sigui, li deu haver arribat, Fada del bosc.
Una abraçada ben càlida,
Mercè

Quan les experiències compartides de la vida són, o han estat, tan vitals, ens costa deixar-los marxar, voldríem més lliçons de les seves, més anècdotes i secrets, més converses de capvespre... però ara sols ens respon el silenci i a voltes en el quefer diari actuem fent allò que creiem que ells haurien fet, o el que ens haurien aconsellat de fer. Hem de refer sols el camí que abans també fèiem, però ens agradava creure que el seu recolzament era la nostra empenta.

Una abraçada Fada, gràcies per les teves paraules d'ahir.

El meu pare també és mort. Bé, el que sé segur és que no té un cos de carn que li pertanyi. Penso que hi ha una ànima o alguna cosa que perdura, si no seria més fàcil l'oblit.
El 1 de febrer farà quatre anys també que e meu pare ja no hi és físicament. L'enyoro tant i encara em mal la seva absència.

Petons, molts