ANY NOU?

ANY NOU?

Ens vam quedar atrapats en el comiat, amb les campanades a mig tocar, el raïm a mitja gola i les copes mig plenes. L’any nou es va plantar, cru, a la porta del temps, i no va voler passar. I nosaltres, tossuts, insistíem a donar la benvinguda a un hoste que es negava a entrar.

Ja fa anys que celebrem l’eixam d’un futur que no arriba, fent brindis a la vora d’un abisme de repetició. És una farsa còsmica: marquem les hores amb una precisió burocràtica, però l’esdevenir roman encallat. Critiquem la manca de progrés social mentre venerem el ritual buit que simbolitza.

I així, en uns llimbs de somriures fixos i esperances gastades anem esperant l’any nou.







dgen