Cercador
Traspassar els límits.
Un relat de: Espurnes- Compartir:
Tot just el sol s'amaga,
dono vida a l'altre llum
que m'hipnotitza,
abalteix els meus sentits
fent-me traspassar els límits coneguts.
Deixo la lluita que he necessitat
per abraçar la vida,
no vull lluitar per morir.
No entenc el codi
tot i que em sento codificada.
Perquè han de morir d'altres
per tal que jo pugui viure?
Potser haig de morir jo, o tu,
perquè d'altres puguin viure?
No entenc el codi.
Vull descodificar-me!
Sens dubte,
aquesta llum
m'ha fet traspassar els límits!
dono vida a l'altre llum
que m'hipnotitza,
abalteix els meus sentits
fent-me traspassar els límits coneguts.
Deixo la lluita que he necessitat
per abraçar la vida,
no vull lluitar per morir.
No entenc el codi
tot i que em sento codificada.
Perquè han de morir d'altres
per tal que jo pugui viure?
Potser haig de morir jo, o tu,
perquè d'altres puguin viure?
No entenc el codi.
Vull descodificar-me!
Sens dubte,
aquesta llum
m'ha fet traspassar els límits!
Comentaris
-
codi[Ofensiu]Espurnes | 06-11-2014
Gràcies Rafael,no sents que ens moven inconscient dins d'un codi que no sé qui ha establert? que ens acota en uns paràmetres limitats. Em serveixen molt les teves paraules.
-
Sóc jo, Rafael Molero...[Ofensiu]Rafaelmolero | 06-11-2014
Un magnífic poema, "no traspassar el codi"... quina meravella de poema... tan original i tan sentit... bona reflexió. Una abraçada d'amistat... R. Molero
-
Vida i mort[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-10-2014 | Valoració: 10
Un duet difícil de cantar, agut per aquí, greu gravíssim per enllà... La vida és de colors diversos i les reflexions sobre ella són tan variades com rica la paleta del pintor. On és el límit d'un color? Suposo que el marca cadascú. Hi ha dubtes? Hi ha vida. M'ha encantat espurnes. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
27 Relats
91 Comentaris
20998 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.
Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.
La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.
Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.
Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.
Moltes gràcies!
Si vols més informació:
http:espurness.blogspot.com
Esfontsararols@gmail.com