Cercador
Resposta sense paraules.
Un relat de: Espurnes- Compartir:
T'atanses al dia,
et sorprèn la fresqueta,
preludi de tardor.
M'agrada el recolliment,
el llenguatge sense mot
que s'expressa en l'entorn
amb el desig de ser observat,
admirat, estimat.
Sempre hi haurà
preguntes sense resposta,
resposta sense paraules.
Puc abraçar la tardor,
i estimar-la.
Jo tampoc tinc paraules,
només tinc el mateix desig:
vull que el vent, el fred, la pluja
em puguin observar,
admirar i estimar.
Tots plegats,
tenim el mateix deler.
et sorprèn la fresqueta,
preludi de tardor.
M'agrada el recolliment,
el llenguatge sense mot
que s'expressa en l'entorn
amb el desig de ser observat,
admirat, estimat.
Sempre hi haurà
preguntes sense resposta,
resposta sense paraules.
Puc abraçar la tardor,
i estimar-la.
Jo tampoc tinc paraules,
només tinc el mateix desig:
vull que el vent, el fred, la pluja
em puguin observar,
admirar i estimar.
Tots plegats,
tenim el mateix deler.
Comentaris
-
Un gran poema...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 19-03-2019 | Valoració: 10
Sóc enfront d'un bon poema. El sento, m'acarona i em fa oir el llenguatge del silenci. Tot ell és centelleig de l'ànima en un un breu instant de recolliment, d'intemporalitat i de connexió amb tot allò que és diví: la partitura de la creació. Salut! Nil.
-
Excel.lent: [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-03-2019 | Valoració: 10
I jo em quede sense paraules al llegir el teu poema, tan formós, tan candensiós, tan meravellós, que expresses les teues idees amb molta bona respota.
M'ha encantat llegir-te de nou, Espurnes.
T'espere en la meua pàgina quan pugues i tingues temps... gràcies...
Salutacions...
Perla de vellut
l´Autor
27 Relats
91 Comentaris
20982 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.
Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.
La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.
Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.
Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.
Moltes gràcies!
Si vols més informació:
http:espurness.blogspot.com
Esfontsararols@gmail.com