Mirall

Un relat de: Espurnes
Contemplo l'oceà,
lluny de tota fressa
prop de l'infinit.

Contemplo l'oceà,
avui com mai
sento la seva llibertat.

Com m'influeix!.

Contemplo l'oceà,
em fa de mirall
em mostra els meus estats,
vulnerables,
variables,
tranquils,
inquiets,
profunds,
planers...

No necessito res més
contemplar,
sentir,
comprendre.


Comentaris

  • La mar, en femeni![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 17-03-2019 | Valoració: 10

    Jo he fet de pescaire a Anglaterra, a alta mar, tota la setmana sense veure terra a la vista. Jo molt difícilment viuria en un lloc d'on no es pogués albirar la mar i si la meva butxaca m'ho permetés em traslladaria a viure a primera linea del mar. La mar, com molt bé dius tu, és un espill on és reflecteixen les nostres emocions, és la bola de cristall on podem fabular la vida al nostre antull, és la corrent d'aigua on deixem anar tot allò que ja no ens és útil. Salut, Nil.
    Ah! tinc dos poemes que toquen el tema de la mar, si disposes de temps fes-ne un cop d'ull: MEDITERRÀNIA i l'altre MAR.

  • Sóc jo, Rafael Molero...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 06-11-2014 | Valoració: 10

    Quin poema, més sentit... amb qualitat... com mires l'oceà amb tota la seua plenitud... és molt bo. Gràcies per compartit. Saluts i fins l'altra... R. Molero

  • L'oceà...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-10-2014 | Valoració: 10

    ...ens atrau com si fos una mare. Ens bressola, ens canta cançons, ens xiuxiueja històries de tots els racons del món. Assegut vora la mar i escoltant en silenci la seva remor, pots sentir com l'ànima vol fondre's amb el líquid element i perdre el pes de la gravetat angoxadora.
    Una poesia relaxant.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Espurnes

Espurnes

27 Relats

91 Comentaris

20918 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tot sovint em sento espurna vivint en un espai infinit.

Com espurnes, volàtils, podem moure'ns en llibertat per l'immens espai de l'infinit. El veritable joc és la diversitat de formes, situacions, estats, emocions... tot és vida en trànsit ... envers la transcendència.
Inspira't i volaràs.

Vaig néixer una tarda de tardor del 1953.
Em varen regalar aquest nom: Esperança.
Jo em sento: Espurna.

La vida m'ha regalat un marit i dues filles que em fan sentir molt estimada i als qui estimo amb tot el cor, això em permet fer-ho extensiu al món.

Escric perquè m'ajuda a entendre'm a mi mateixa, al món i a alliberar ròssec.

Relats en Català em permet compartir i gaudir de les publicacions d'altres.

Moltes gràcies!

Si vols més informació:

http:espurness.blogspot.com

Esfontsararols@gmail.com