JUSTA MESURA

Un relat de: ESPIRAL
No vull necessitar-te,
no vull sentir-me morta sense tu,
morir-me, és quelcom, que un dia
em passarà, sense remei ni cap mena
d’indulgència. M’agrada saber-te
a miquetes, sense ànsia, sense angoixa,
ni cap llei d’enyor punyent en solitud.

No vull ser l’aire que respires,
vull respirar amb tu el mateix aire,
d’aquest blau tan antic que compartim.
M’omplo de tu en tímides mirades,
càlids instants de breu felicitat,
que el cor acull en tendres batzegades,
justa mesura de dolça intimitat.

Comentaris

  • Una manera molt maca[Ofensiu]
    Atlantis | 25-01-2014

    d'entendre l'amor. Respirar junt l'aire, però cada ú el seu, no sé la mitja taronja, sinó dues taronges senceres...Bé això és el què he tret del teu poema .

    Els dos versos que l’encapçalen

    No vull necessitar-te,
    no vull sentir-me morta sense tu,


    no sé si són els més poètics però si els que marquen el fons del poema.

    Gràcies per passar a comentar-me.

  • Felicitats ESPIRAL[Ofensiu]
    llamp! | 09-12-2013 | Valoració: 10


    M'ha agradat molt el teu poema. Construit amb criteri, senzill, afable i preciós.

    Felicitats!



    ll.

l´Autor

Foto de perfil de ESPIRAL

ESPIRAL

9 Relats

45 Comentaris

9860 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"S'encalma el vent, també la mar s'encalma.
Ara les barques van tornant a port
i els pins s'adormen vora de les cales.
Un mantell de silencis posa accents
d'intimitat damunt de cada cosa.
La quietud, la quietud perduda
com un retrobament inesperat.
Molt lluny se sent alguna veu que canta.

-LA QUIETUD PERDUDA. Miquel Martí i Pol.


...ser poeta no es una ambición mía
es mi manera de estar solo.
FERNANDO PESSOA.


1abraçada molt forta. ESPIRAL.