SOLO UNOS MINUTOS MÁS

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Las seis y media.
Suena el reloj
¿Ya es hora?
Por favor, unos minutos más.

Se abre la puerta…
Entra mamá.
Levántate Juan.
El instituto espera.
Mamá, unos minutos más.

Reúne fuerzas y voluntad.
Que duro es madrugar.
Levanta la sábana.
Sus pies sienten el frío suelo.
¿Dónde están las zapatillas?

Mientras se cepilla los dientes,
piensa en Ana y sonríe.
¡Que guapa es esa chica!

¡Mierda! Me olvidé.
El examen de inglés.
Necesito unos minutos más.

¡Juan! Date prisa.
Tomate el café y andando.
Hay que luchar hoy
para ganarse el pan mañana.

Voy mamá!
¡Mañana! Si...
Habrá que pensar en eso.
Y se ve con Ana
luchando por el mañana.

Así que bebe el café
y sale por la puerta
¡Adiós mamá!
Por la tarde te veré.

Despunta el día al llegar a la estación.
I para colmo ese dichoso examen.
En el tren tendré, justo para repasar,
solo algunos minutos más.

Llega el tren.
Como cada día sube a él.
¡Lleno! Tendré que estudiar de pie.

Gente como él,
con ojos soñolientos,
apurando ese tiempo
de penumbras i esperanza.

¡Si, ya estamos llegando!
¡Maldita sea!
Necesito unos minutos más.

Bueno… Al menos la veré…
Pero cuanta falta me harían
unos cuantos minutos más.

Cierra el libro y suspira
mientras mira por la ventanilla.
Ve el sol salir sobre los tejados.
¡Otro día más!

Sólo que el calor que siente quema.
Y el rojo tiñe sus ojos.
La gran bola de fuego y odio
se ha tragado la vida de Juan.

¡Si sólo hubiera tenido
unos minutos más!

Comentaris

  • Atixí...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 24-03-2014 | Valoració: 10

    de quotidiana deuria ser la vida de tota aquella pobra gent que van morir víctimes de l'odi i el fanatisme. Així, tan simple i tan punyent, tan incomprensible...

    Bon relat per recordar aquells fets, que no voldríem haver de recordar.

    Gràcies pel teu comentari Jordi.




    Salutacions. ESPIRAL

  • És més del que sembla[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 04-03-2014 | Valoració: 10

    Sembla el dia a dia d'un adolescent amb la seva mandra matinal, l'admiració per una noia, els examens, etc. Però el final ens corprèn i ens deixa el regust d'un amarg record fruit de la intolerància i la barbàrie.
    La penúltima estrofa causa terror pensant en totes les persones que van perdre la vida a Atocha.

    Salut!

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com