El mar s'atansa

D'acord. Com vulguis. Així ho faré.

Llibre
**

...tu no pots fer això !!! Quina vergonya !! Membre dels alts comisariats de R.C i potser cofundadora del mateix, i no saps com funciona !!!
Les gràcies no les pots donar aqui, has d'anar a la pagina de la persona (clickes al damunt del seu nóm) i en algún dels seus relats li deixes, o bé al Forúm si et consta que hi sol anar. Però aquí no porfa !!!



Ah que m'agrada molt aquest poema de colors, mar i sorra !!

Anna

I sí que és curiós... són diferents maneres de contemplar, en un instant concret, el mar. I és que realment els límits, en general, són ben relatius i ben interessants d'estudiar (vés!, ara m'ha vingut al cap una novel·la d'Alessandro Baricco, "Oceà", on hi ha dos personatges que... buf, ara hauria d'enrotllar-me massa: millor ho deixo).

Gràcies pel comentari i celebro que t'hagi cridat l'atenció.

el títol del poema. Jo en tinc un que es titula el mar s'en va...m'agradat molt, breu, intens i entranyable alhora.

Sí, és aquest un poema breu i de fa un grapat d'anys... però recordo molt bé el moment en què va ser escrit i per això el tinc en certa estima.

Gràcies de nou,

Llibre
**

...hi ha una dita que ho expresa perfectament. "Lo breve, si bueno, dos veces bueno" i així és aquets poema. Mil imatges , sentiments, temores i melangies en poca versos.
Una abraçada.